Florentino Pérez torna a ser president del Reial Madrid i en pocs dies ja s'ha notat el seu estil "particular" en el futbol europeu. S'ha gastat més de 150 milions (25.000 de les antigues pessetes) per fitxar dos grans jugadors -Cristiano Ronaldo i Kaká- i encara li queda gairebé la mateixa quantitat de diners per seguir incorporant jugadors al seu projecte. Els milions que ha injectat del Reial Madrid a Manchester United i Milan provocaran un efecte dominó amb nous fitxatges per part d'aquests clubs i una inflació galopant en el futbol europeu.Davant d'una situació actual de crisi econòmica costa entendre com es gasten aquests xifres obscenes en el món del futbol. Sentia fa uns dies a un tertulià que afirmava que volia saber quines entitats financeres, que han negat petits crèdits a autònoms i emprenedors als qui els han demanat fins i tot el certificat de penals, ara deixen desenes de milions deuros al Reial Madrid, que ja té un deute força destacat. Aquest és nivell moral de personatges com Florentino Pérez i el sistema financer del nostre país.
Si passem al nivell futbolístic trobem que Florentino Pérez II part és una evolució de la primera, aquella que va ser d'un fitxatge espectacular anual -Zidane, Ronaldo, Beckham- i l'estocada al Barça amb la incorporació de Figo. Aquesta gran despesa tampoc no li va donar excessius títols -una 'Champions' i dues lligues- enfront de les dues 'Champions' i les tres Lligues del Barça de Laporta, un projecte molt més barat. El segon projecte de Florentino és una despesa inicial exagerada -d'on surten els diners?, insisteixo- a base d'enganxar cromos en un àlbum. L'incògnita és si l'entrenador, Manuel Pellegrini -escollit després dels 'no' d'Ancellotti i Mourinho- és capaç de lligar-ho i transformar-ho en títols.
Davant d'aquesta despesa i dels noms que formen part de la plantilla blanca tot el que aquesta temporada no sigui el triplet -Champions, Lliga i Copa- és un rotund fracàs. Vendre milers de samarretes no és una excusa. La prepotència és el gran signe d'identitat de Florentino -el vull, el compro- però també la covardia, la que el va portar a marxar del Reial Madrid per la porta de darrera el 2006 després de tres anys sense guayar un títol amb una platilla caríssima. Veurem com serà aquest segon mandat de l'empresari madrileny. Hem vist projectes de grandesa com el de Chelsea que no han pogut aixecar la Lliga de Campions. En el futbol, els milions fan molt, però no ho fan tot. Quan li ha costat al Barça Messi, Xavi o Iniesta? Ni un euro. Em quedo amb l'estil contingut del Barça enfront l'exageració blanca.
4 comentaris:
Jordi, t'has quedat curt. No són 15.000, són 25.000 milions de les antigues pessetes!!!
És indecent, una vergonya que, mentre l'Estat ha hagut de realitzar una injecció econòmica als bancs per millorar la situació, hi hagi entitats financeres (es diu que el Santander) que dónin aquests crèdits. Florentino Pérez s'ha gastat amb dos jugadors tot el pressupost de l'Ajuntament de Tarragona per al 2009. I ens queixem del desastre del pàrquing Jaume I, que ha costat 25,7 milions... jejeje!
Jordi, lo pero de todo esto es que cualquier pareja que quiera comprar un piso, va a tener problemas para que le concedan una hipoteca.
Estan d'acord amb tot el que dius, hem de reconèixer que estem parlant d'una entitat privada i son els seus socis els que hi han de dir alguna cosa. Em sembla més escandalós el que cobren presidents de les diputacions especialment les catalanes de Tarragona, Barcelona o Lleida, o el president Montilla el més ben pagat dels presidents autonòmics. Puc seguir amb presidents de consells comarcals , alcaldes etc... enfí. I aquestos sous si que ens afecten a tots per que surten de les nostres butxaques. Desprès no hi pressupost per implementar lleis de caràcter social com la de dependència
Doncs m'he descomptat. Són més de 25.000 milions de pessetes. No estem acostumats a aquest caleram amb què pagaríem quatre o cinc pàrquings Jaume I.
El debat sobre els diners que es mouen al món del futbol i l'endeutament dels clubs és un altre debat que donaria per molt. Si els clubs s'endeuten vol dir que els bans i caixes els deixen diners i no es destinen a persones que volen una hipoteca o un crèdit per tirar endvant el seu negoci. Aquí, amic anònim, si que hi tenim alguna cosa a dir.
Sobre els sous dels polítics crec que hi ha qui se'ls guanya i altres que cobren massa pel que fan.
Publica un comentari a l'entrada