Cal anar a votar

És veritat que són unes eleccions descafeïnades i amb sacarina; que la campanya elctoral ha estat d'un baix nivell que espanta; que Europa la veiem molt lluny; tampoc no sabem per a què serveix exactament el Parlament Europeu; que molts candidats se'n van cap a una jubilació daurada a Estrasburg; que la distància entre la classe política i la ciutadana s'eixampla any rera any... però aquest diumenge cal anar a votar. Encara que sigui en blanc.

La meva generació hem viscut sempre en democràcia. Vaig votar per primer cop el 1995 i des de llavors no he faltat mai a les urnes. Crec que és un deure moral cap a tots els qui van lluitar durant anys i anys perquè el nostre país tornés a viure en democràcia. Molts hi van deixar la vida. Només per això cal fer l'esforç d'anar a votar en qualsevol de les eleccions que se'ns plantegen. Torno a repetir-ho: encara que sigui en blanc. "Si no votes no et queixis". Aquesta frase crec que és molt vàlida.

L'abstenció serà alta o molt alta en aquestes eleccions europees. M'agradaria que aquest fet fes reflexionar els diferents partits polítics sobre la democràcia (o partitocràcia) actual. Calen reformes en el sistema democràtic actual, que ha creat una classe política cada cop més allunyada de la ciutadania i que en té prou amb passar comptes a les eleccions amb unes campanyes electorals cada cop més buides de contingut, amb missatges simplistes i que apunten a l'estómac del votant i no al cervell.

Són reflexions del Dia de reflexió, aquest invent cada cop més anacrònic. Cal un dia per reflexionar sobre el vot? Hi ha algú avui que no sàpiga que votar. Potser sí. I perquè la campanya -que comença l'endemà de les eleccions- no dura fins demà mateix, com passa als Estats Units?