Després d'una setmana de vacances he tornat a la càrrega per encarar la part final del curs polític, que acabarà amb el Firagost, la primera setmana d'agost -amb el parètesi de Sant Joan, és clar, en forma d'aqüeducte-. Una notícia que m'ha sorprès, tot i que hi havia un rum-rum des de feia mesos és la desaparició de El Pati com a setmanari imprès. Divendres vinent s'editarà el darrer número d'aquesta capçalera històrica i passarà a ser un diari electrònic. Hermes Comunicacions -l'editora del diari El Punt- posa punt i final d'aquesta manera a 26 anys de publicació ininterrompuda del setmanari.
S'ha creat un cert moviment ciutadà per mantenir la capçalera, però els sentiments i les decisions empresarials no lliguen mai massa. Personalment trobaré a faltar llegir El Pati cada divendres marcant les notícies que feien referència al Consell Comarcal. Un setmanari de qualitat que no pot suportar la crisi econòmica, igual que va passar amb el diari Aquí el passat mes de febrer. Una mala època per la comunicació i sobretot pels periodistes. Me n'alegro però que l'empresa hagi decidir recol·locar els treballadors i treballadores i no deixar-los a l'atur.
Divendres, a més de veure sortir la penúltima edició de El Pati també va ser el dia de la inauguració de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Valls. Problemes amb l'empresa constructora endarrerit vuit mesos la seva posada en marxa i des del novembre el cos policial ha hagut de cobrir l'Alt Camp des de la comissaria de Montblanc. Va ser un acte força multitudinari i una oportunitat de veure una comissaria per dins -més val fer-ho acompanyat que tot sol-, inclosos les sales d'interrogtoris i els calabossos. Veure el conseller Saura i altres polítics dins d'un calabós és un petit divertimento...
Retrocedim ara al dijous, quan vam presentar les millores realitzades al camí rural entre el Pla de Santa Maria i Aiguamúrcia amb un recorregut per aquest camí. Després d'invertir-hi més de 115.000 euros amb el màxim respecte pel medi ambient, ara hi poden passar vehicles de tota mena. Entre aquestes poblacions hi ha per carretera 13 quilòmetres i, en canvi, passant pel camí, només se'n recorren 7. Una bona alternativa. A més, el paisatge és molt agradable, mostra inequívoca de l'Alt Camp, i es pot observar els canvis no gens subtils entre aquests dis municipis. Els principals usuaris del camí són però els pagesos amb els seus tractors i altres vehicles i els bombers. En la foto, apareixo acompanyat dels qui vam realitzar la visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada