diumenge, de juliol 19, 2009

He acabat la setena temporada de 'The West Wing'

O el que és el mateix: he vist la sèrie sencera. I tinc un cert buit existencial dins meu en pensar que ja no viure noves aventures del president Bartlet i el seu equip. Com a molt, les podré reviure. Crec que The West Wing és la primera sèrie de la meva vida que l'he vist sencera. Possiblement perquè l'he vist amb DVD després de passar-me inadvertida quan la van fer en horaris intempestius a la televisió pública. Han estat molts mesos -algun any- disfrutant amb les trames al voltant del president de Estats Units i el seu equip més pròxim de col·laboradors, que treballa a l'ala oest de la Casa Blanca. Us recomano fermament que us enganxeu a aquesta sèrie que ha guanyat merescudament una pila de premis.

Als que ens agrada la comunicació política i ens hi dediquem és una sèrie més que recomanable, que ens fa passar-ho bé i reflexionar. Serveix per agafar idees fins i tot. Però també és una sèrie pels qui la política la veuen només des de la barrera o fins i tot pels qui la política no els fa ni fu ni fa. Els guions són molt sòlids i els diàlegs, genials. Podeu trobar el pack de les set temporades a un preu més que raonable.

Ho he passat molt bé durant aquests més de 150 capítols, amb un fictici president demòcrata amb el Nòbel d'Economia al capdavant, que agafa coses de Clinton però també d'altres presidents. Amb el seu cap de gabinet, que és també el seu gran amic, Leo McGarry, i l'ajudant del cap de gabinet, l'addicte a la feina Josh Limman; el cap de comunicacions i el seu ajudant, el sorrut Toby Siegler i Sam Seaborn, interptetat per Rob Love; la cap de Premsa, C.J. Creck; la primera dama, el cap de l'Estat Major, diferents vicepresidents... i molts personatges que desfilen per aquestes set temporades, que acaben amb una doble batalla elctoral èpica, primer per la nominació demòcrata i després per la presidència.

He difrutat molt i també he après molt del sistema polític nord-americà i del qual m'hem d'aprendre tant. I és que ens porten 200 anys d'avantatge. Un servidor se centrarà ara en Perdidos una altra sèrie que molts i moltes m'heu recomanat. I tanta gent realment no aneu equivocats. He vist alguns capítols i Lost té un,a capacitat de sorpresa i d'adicció elevadíssima. Resumint dos grans sèries.

1 comentari:

Antonio Ramos ha dit...

Jo estic a la quarta temporada i suposo que aquestes vacances acabaré la sèrie. La veritat que no me cridava l'atenció gaire però les recomanacions de l'Octavi i teva doncs van fer que la mires per casualitat i és una série genial!!!

Salut!