Aquesta setmana hem conegut que Barack Obama ha guanyat el Premi Nobel de la Pau. "Hem flipat en colors", parlant en un llenguatge poc acadèmic. Però és que els amics de l'Acadèmia sueca "s'han tirat una mica de la moto". Obama fa just nou mesos i mig que va prendre possessió com a president dels Estats Units i ben poca cosa ha pogut fer excepte començar a complir algunes promeses electorals com el tancament de la Presó de Guantánamo. Però és que estem tan acostumats a què els polítics incompleixin les seves promeses...A Obama li queda molta feina per fer i li sera complicat tirar-ho endavant. En política interior se li està encallant la reforma sanitària, que vol aconseguir que tots els ciutadans tinguin l'atenció sanitària gratuïta en un país en què milions i milions d'americans ho veuen molt "socialista". I socialista és un terme que posa els pèls de punta a la gran majoria del país. Però anem a la política exterior, la que de veritat pesa a l'hora d'aconseguir el Nòbel. El conflicte a l'Iraq no millora i a l'Afgnistan caldrá enviar-hi més marines perquè els talibans se'ls estan pujant a les barbes de l'Oncle Sam. La desnuclearització és encara una declaració d'intencions i amb l'Iran no s'avança. Israel continua sent un conflicte lluny de resoldres.
Que ha fet Obama? Vendre il·lusió, generar unes grans espectatives no només al seu país sinó que a tot el món. Li donen el Nòbel per aquesta raó. Discutible. Tan discutible com el Nòbel de la Pau que es va emportar el llavors secretari d'Estat nord-americà, Henry Kissinger, que havia signat la pau amb el Vietnam del Nord però tenia un currículum més que discutible. Però Kissinger almenys havia fet alguna cosa, mentre que Obama... quin currículum pot presentar? Ja hem vist que Obama no ho pot tot. Va fracassar estrepitosament defensant la candidatura olímpica de Chicago 2016. Amb Obama ens esperen moltes decepcions i segur que alguns d'èxits. Llavors seria el moment de debatre si es mereix el Nòbel o no, però sembla que la paciència no és una qualitat de l'Acadèmia sueca.
5 comentaris:
De fet, encara no ha tancat Guantanamo i les alternatives que ha donat no han agradat gaire.
Busca un video del Saturday Night Live d'una setmana abans on el posen "a caldu".
Els del SNL no són precisament republicans incondicionals.
De fet, ja amb el premi, ha fet un discurs dient "estem a dos guerres".
També van obtenir el Nobel de la Pau, Carter i Arafat per les seves solucions al conflicte palestino-israelià.
Sembla que han volgut aprofitar la popularitat d'Obama per guanyar-la ells.
Un premi una mica, com a mínim, confús.
Molt bon article.
Hola, Jordi. Molts polítics del món coincideixen en que aquest premi és com un repte, una crida a l'acció, un vot de confiança, com una esperança. Això ja resulta més convincent. Però fins ara, els Nobel eren per mèrits adquirits, no 'a compte'.
Clar que ben pensat... avui en dia, a qui se li pot penjar l'etiqueta de verdader pacifista? A ningú conegut.
Salutacions.
infinitament massa aviat, segur. És una ofensa a les persones que se'l mereixen des de fa molts anys
A mi també em sembla prematur. Hi ha moltes altres persones que estan lluitant dia a dia per una mica més de pau al món i l'aconsegueixen en el seu entorn proper.
Potser al Nobel de la pau li haurien de canviar el nom i dir-ne el Nobel de la política.
Petons
Amics i amiga,
Tant pels vostres comentaris al post com cometaris en trobades "en directe" queda clar que el Nòbel a Obama no l'acabem d'entendre i dels suecs preferim altres coses, com la magnífica trilogia de l'Stieg Larsson o els gols de l'Ibrahimovic o l'altre Larsson.
Publica un comentari a l'entrada