Continuo sense entendre el “cas Tamudo”. El divorci entre el jugador més carismàtic de l’Espanyol de la darrera dècada i la directiva del clu blanc-i-blau no m’acaba de quadrar. Em manquen elements. Raúl Tamudo té un carácter molt fort, exagerat però real en la seva paròdia de Cracovia, i que ben segur li ha portat problemes al vestidor, però ell ha respòs amb gols i un lideratge indiscutible. És una pena que aquest mes de desembre hagi de sortir per la porta del darrera. Insisteixo que continuo pensant que en el “cas Tamudo” hi ha punts foscos que encara no coneixem.Estàvem acostumats què el Barça no sabés acomiadar com cal les seves grans estrelles. Ronaldinho, Eto'o, Rivaldo, Ronaldo, Romario, Maradona, Schuster… i podríem continuar gairebé fins a l’infinit. Però aquesta setmana hem conegut la renovació de Carles Puyol fins el juny de 2013, quan el gran capità del Barça tindrà 35 anys. Estic satisfet amb el fet que el de la Pobla de Segur continuï a les files blaugranes fins el final de la seva carrera. Potser Puyol ja comença a notar el pas del temps i no és el mateix de fa uns anys, però continua aportant molt a l’equip de Guardiola.
En les plantilles dels clubs de futbol hi ha jugadors de tot tipus i hi calen jugadors com Puyol i Tamudo, que han mamat Barça i Espanyol des de ben joves. Són referents per els futbolistes més joves i tenen un pes molt important al vestidor. Han protagonitzat èpoques de les brillantsde la història dels seus respectius clubs. Puyol i Tamudo tenen paral·lelismes molt importants en la seva carrera futbolística tot i diferències importants, però en les darreres setmanes el seus destins s'han bifurcat de forma radical. Una verdadera llàstima.
2 comentaris:
No sento cap tipus de llàstima pel Sr. Tamudo. Un jugador que declara ser anti-barcelonista no em mereix cap tipus de respecte. És l'únic jugador tant del Barça com de l'Espanyol que ha declarat ser anti-club-rival. Diu molt poc d'una persona que es fa dir professional i que porta tants anys al seu club... No he vist mai al Raul, al Puyol, al Casillas o al Xavi dient cap barbaritat d'aquest tipus (a excepció de l'Etoo que tots ja coneixem de quin peu calça). Si tant exemple dius que és pel seu club, no se quin exemple dóna als seguidors més joves de l'espanyol dient aquestes barbaritats. Ser anti barcelonista vol dir anar contra tot el que rodeja el Barça, incloent aficionats. No crec que sigui un bon exemple d'un jugador "de club". Jo sóc un culé dels que més, i mai em sentiré anti-espanyolista ni anti-madridista ni anti-res. El respecte està per davant de tot, i no hi ha res més elegant que ser respectuós. I més quan cada vegada hi ha més nanos veient el futbol. L'Espanyol hagués tingut que prendre mesures disciplinàries contra aquest Sr. fa temps.
Totalment d'acord. Tamudo mai ha estat sant de la meva devoció. És un paio antipàtic, fatxenda i d'un antibarcelonisme visceral... però dins la paròquia perica ha estat un referent. Que hi farem si tenen aquests referents! Jo prefereixo l'Iniesta, el Guardiola o el Xavi.
Publica un comentari a l'entrada