República TV: Catalunya, a l’avantguarda televisiva els anys 30

Hi ha llibres que et descobreixen punts de la història totalment desconeguts, amagats per a la inmensa majoria de les persones. República TV. La Catalunya de la primera televisió m’ha fet endinsar en l'aventura televisiva catalana dels anys 30 –una època que em fascina-, protagonitzada una sèrie de persones que van situar Catalunya a l’avanguarda televisiva mundial. Després dels Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i França, venia Catalunya pel que fa a la punta de llança d’aquest nou mitjà de comunicació que durant els anys trenta passava de l'experimentació i el somni a la realitat.

Si no arriba a ser per l’esclat de la Guerra Civil, Catalunya hauria tingut emissions regulars de televisió dues dècades abans de quan finalment van arribar, avançat el franquisme, el 1959. Però hauria estat una televisió catalana i no emissions de la Televisió Espanyola franquista. El somni, bastit al voltant de Ràdio Associació de Catalunya (RAC) havia agafat velocitat de creuer i fins i tot s’havien comprat els terrenys on s'havien de construir els estudis de la televisió catalana republicana. És una història formidable i com he dit abans desconeguda, que me la va començar a fer descobrir l’amic Xavi Folch, quan em va avisar de l'existència d'aquest llibre.: ”Ja te'l deixaré quan el compri”. Però quan el vaig veure no vaig poder evitar l'impuls d’adquirir-lo. La portada ja té un poder d’atracció.

L'autor de República TV, Francesc Canosa, m'ha fet retrobar amb personatges admirats per mi, com Teodor Garriga, Josep Maria Planes o Irene Polo, i aprofundir en aquest panorama comunicatiu català dels anys 30 que bullia, brillava i que el feixisme vencedor de la Guerra Civil va enfonsar en la foscor de l’'exili i el genocidi cultural –sense oblidar l'assassina de Planes a mans anarquistes-. Va ser un salt endavant espectacular en pocs anys i en molts camps que va quedar tallat de cop i el retrocés va ser terrible i complicadíssim de recuperar. He conegut inventors, visionaris, empresaris, polítics, periodistes que van creure en aquest projecte avançat al seu temps.

Però el llibre de Canosa, el darrer que he llegit el 2009, evidencia que, en set dècades, la relació entre Catalunya i Espanya no han millorat. Catalunya s'avança en el sector televisiu a l’Estat Espanyol, que reacciona amb aquella barreja de por i menyspreu cap a les aspiracions i el geni català. Les negociacions per l'Estatut de Núria el 1932 eren tan aspres com les de l’actual, amb un Estat espanyol tancat en banda a les aspiracions d'autogovern de Catalunya i la radiodifusió i la incipient televisió –o radiovisió- eren un punt paradigmàtic. Un llibre per apendre i reflexionar.