dimarts, de juny 10, 2008

Petit homenatge a Teodor Garriga

Quan avui m'he assabentat que havia mort Teodor Garriga he sentit una certa tristesa. Vaig descobrir-lo llegint ja fa una colla d'anys La meva vida i Radio Associació de Catalunya, una autobiografia que em va agradar molt. Nascut el mateix any que un dels meus avis, el 1909, ha mort a l'edat de 99 anys. Són molts anys! I fa uns dies encara apareixia amb el cap ben clar a la docusèrie de TV3 Els diaris de Pascal.

Garriga va tenir un paper cabdal a Ràdio Associació de Catalunya -la principal emissora catalana de l'època- els anys 30, quan encara no havia arribat a la trentena. Llegiu el llibre i reviureu la II República i la Guerra Civil de la mà d'un actor de primera línia com a radiofonista de referència en una època en què la política i la comunicació es barrejaven. Ell era portaveu del Govern de la Generalitat, que per les ones intentava tranquilitzar la població que patia els bombardejos franquistes. Després va viure la duresa del camp de concentració d'Argelers, la persecució dels nazis i l'exili, fins el 1963.

Personatges com Teodor Garriga o el ninotaire Joaquim Muntanyola -una mica més jovenet que l'exradiofonista- però que fa uns dies encara el sentia a Catalunya Ràdio amb una claredat d'idees admirable per un nonagenari. Són testimonis vius -Garriga des d'avui només ens queda el seu testimoni gravat- d'una època -la II República i la Guerra Civil- que a mi em sedueix. En tants pocs anys (1931-1939) van passar tantes coses! I es va retrocedir tant amb el franquisme!

Ara estic llegint -assaborint- la biografia que ha fet Jordi Finestres sobre el periodista manresà Josep Maria Planes, pioner del periodisme d'investigació. Planes va morir però l'agost del 1936 assassinat a sang freda pels assassins -redundància expressa- de la FAI. Només tenia 28 anys però la seva precocitat el situa com un dels referents del periodisme català dels anys 30. Però no ens desvíem, avui és un dia per recordar Teodor Garriga, un personatge emblemàtic de la ràdio del nostre país. Adéu a un dels grans.