La política municipal segons 'Ventdelplà'

'Ventdelplà', una de les sèries emblemàtiques de TV3, ens ha ofert les darreres setmanes un curiós procés electoral que ha dibuixat una imatge molt distorsionada de la política municipal. I no ho sé si ha estat de forma intencionada o per ignorància dels guionistes. Comencem: les dues principals candidatures que es presentaven a Ventdelplà eren independents i no de cap dels partits politics tradicionals. Ho podem perdonar perquè 'La Nostra' ha de mantenir una certa prudència. Un altre moment estelar va ser quan un dels candidats porta a la incombustible Regina Dos Santos al seu principal acte electoral.

Situem-nos a la nit electoral. Un dels candidats guanya per majoria simple i tothom -resta de candidatures incloses- el consideren el nou alcalde. Quantes llistes més votades s'han trobat amb acords entre les altres forces que els han deixat a l'oposició! Els exemples no ens els acabaríem mai. Però un dels moments més delirants és quan l'alcalde 'in pectore' li ofereix un pacte estable a la segona de llista de la segona força més votada -el número u ha plegat en no poder ser alcalde-. La noia ho rebutja amb indignació al·legant que si pacten les dues grans forces els petits quedaran marginats. Ella diu que vol estudiar les propostes i que vol quedar-se a l'oposició.

Reconec que tractar un procés electoral en una sèrie de ficció d'una televisió pública és complicat , però que no presentin aquesta política municipal ' happy flowers ' que res té a veure amb la realitat. El que sí surt molt ben reflectit són els problemes que ocasiona als municipis petits la llei de la paritat: un dels candidats es gasta mig pressupost en cafès amb l'objectiu de convèncer dones per anar a la seva llista.

Publicat al diari Aquí el dilluns 2 de juny