Dimecres a la tarda, tot i quedar-me encara mig dipòsit ple, vaig voler anar a posar benzina i les dues benzineres de Torredembarra estaven sense una gota de carburant. Crec que aquesta situació demostra que alguna cosa va malament. Respecto que els transportistes aturin la seva activitat per reclamar mesures davant l'augment del preu del gasoil que els complica molt la seva activitat professional, però és inaceptable que aquesta aturada compliqui la vida diària de la resta de ciutadans fins a límits exagerats com patir per quedar-te sense benzina o no trobar verdures fresques o peix. Dilluns va començar l'aturada dels transportistes i fins dimecres va semblar que els governs espanyol i català havien agafat vacances. El piquets -em nego a adjectivar-los informatius- imposaven la seva llei a les carreteres i van usar la violència més d'una vegada. És normal en una democràcia que una minoria imposi per la força els seus interessos a una majoria? No. Després vam començar a veure mossos d'esquadra i altres cossos policials escortant camions que volien treballar. Es van cremar camions, fins i tot amb un xòfer a dins. Tot molt lamentable.La situació sembla que ha tornat a la normalitat amb alguns efectes col·laterals com reduccions temporals de plantilla en algunes indústries i pèrdues milionàries en diversos sectors. Calia? Els experts ens deixen clar que el petroli continuarà pujant de preu i els carburants també. Necessitem solucions estructurals i no conjunturals i obrir un debat molt ampli i sense tabús sobre la dependència actual de l'or negre -cada cop més car i més escàs-. El sector del transport no queda al marge d'aquest debat i potser hem/han d'assumir que hi ha massa camions a la carretera. És la llei de l'oferta i la demanda combinada amb el preu del petroli a l'alça.
Publicat al diari Aquí el 16 de juy de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada