dilluns, de juny 23, 2008

No sóc laportista, però que continuï

Les dues darreres temporades del Barça han estat un fracàs. D’aquí a que el president blaugrana hi ha una gran distància. Quan va acabar aquesta campanya nefasta de l’equip barcelonista jo també era dels que volia que la moció de censura tirés endavant i a més prosperés i Laporta hagués de deixar el càrrec. Però des de llavors han passat moltes coses i podem mirar-ho tot amb distància. No podré votar perquè no sóc soci del Barça però espero que la moció no tiri endavant.

L’impulsor de la moció, Oriol Giralt, i el seu entorn cada cop em genera menys confiança. Sobretot pels flirtejos amb els Boixos Nois i per un ànim de revenja i una certa prepotència que se li nota a Giralt. La gran esperança blanca -mal color- de molts blaugranes, Sandro Rossell, està mig desaparegut, com si jugués a fet i amagar. No sé qui és el seu assessor de comunicació, però poser caldria que el cambies. Li està fent més mal que bé.

Si Laporta supera la moció de censura només li quedaran dos anys al capdavant del club i el seu delfí, Ferran Soriano, em convenç força. Vaig assistir fa gairebé tres mesos a una conferència que va fer dins d’un cicle organitzat per Caixa Tarragona on Soriano va parlar de com s’ha de gestionar un club de futbol en el segle XXI. Amb el seu inseparable power-point va fer una gran exposició. Aquest home sap de què parla i pot ser un bon president del Barça.

Soriano té experiència i pot millorar en alguns aspectes Laporta, que en el terreny personal ha fallat amb algunes actituts impresentables per un president del Barça (quedar-se en calçotets, a l’aeroport, el discurs de ‘Al loro’…). Però de Laporta i el seu equip n’hem de tenir en compte l’esforç de recalanització del club i els títols que ha guanyat. La Champions a París és per a mi un dels meus millors records barcelonistes.

Si el 6 de juliol prospera la moció de censura s’obre una mena de buit fins que hi hagi nou president. La junta directiva actual ha estat treballant les darreres setmanes en la confecció d’una plantilla de garanties. Piqué, Keita, Cáceres, Alves i ara sembla que Adebayor i Hjelb. El discurs del nou tècnic blaugrana, Josep Guardiola, és coherent i il·lsiona. Per què Laporta i el seu equip no poden tenir una segona oportunitat?

1 comentari:

Carles Font ha dit...

Jo crec que la gestió de Laporta en els darrers temps mereix aquesta moció de censura. És una junta que ha perdut els papers totalment des del punt de vista esportiu. No han guanyat absolutament RES. Només en hoquei (amb tots els respectes, una secció que li importa poc al barcelonista). Però ni bàsquet ni handbol (que eren la taula de salvament de l'era Núñez i Gaspart) ni Futbol (la més important). I amb Guardiola no tinc massa confiança. Tant de bo que m'equivoqui!