L'Isaac ha iniciat seu bloc un interessant debat sobre el moment actual del periodisme i que han d'oferir els mitjans de comunicació a la gent. L'Octavi s'ha unit a aquest debat i també m'agradaria afegir el meu gra de sorra. Els darrers anys és veritat que hi ha una obsessió de la majoria de mitjans pels temes de "proximitat" i "ciutadans". Cada cop veiem més cares de ciutadans als diaris i a les televisions que opinen o es queixen per un tema. Proximitat o mercantilisme? "Compren el diari perquè hi surt el fill o l'amic".L'aparició d'internet i les versions electròniques dels mitjans tradicionals o nous mitjans de comunicació combinat amb els diaris gratuïts ha obligat a la premsa de pagament a moure fitxa. N'hi ha que ofereixen més opinió i anàlisi, però altres més cares, més "periodisme de proximitat" (o suplements i promocions cada cop més rares). Recordo una portada del Diari de Tarragona de fa uns mesos amb una foto gran a la portada d'una dona abraçada a un arbre perquè no volia que l'arrenquessin. Interessa més això que les declaracions del cap de l'oposició? Doncs segons a qui si i segons a qui no.
Interessa el "pollastre" que s'ha muntat a Valls amb la Gala de Premis, primer amb la polèmica al voltant del Premi Idea Jove i després amb les tensions entre l'Ajutament i l'Institut d'Estudis Vallencs? S'han omplert ja moltes pàgines i més que s'ompliran. Interessa aquest afer a l'obrer de la construció que viu al barri del Vilar? Potser l'interessa més un breuet minúscul sobre nous serveis de la Llei de la Dependència perquè el seu pare té alzheimer.
Crec que la ciutadania passa bastant del periodisme de declaracions i contradeclaracions dels polítics excepte algunes polèmiques puntuals molt exagerades. Una altra història són les rutines dels mitjans de comunicació, cada cop amb plantilles més curtes i amb menys experiència, mentre que els gabinets de comunicació cada vegada són més i més potents. El director ha d'enviar el redactor a la roda de premsa del polític de torn? La sensació d'una mena d'elit formada per polítics, periodistes i agents sòcioeconòmics que ens retroalimentem la tinc des de fa temps i que la gran majoria li preocupa el futbol, la programació televisiva i la seva butxaca. És un debat molt llarg. Aquí he deixat anar reflexions pel broc gros.
2 comentaris:
Gràcies pel teu comentari. Crec que és una qüestió important per reflexionar. Tú ho pots fer des d'una altra òptica desde fa uns mesos i segur que podras, d'aqui a un temps, veure les qüestions que tractem des d'un punt de vista diferent. En tot cas, quant parles del cansament de la política de declaració hi estic totalment d'acord, però no em negaras que algunes seccions de política d'alguns diaris valen la pena. Però moltes vegades, quant es parla de política moltes vegades es tendeix a buscar la part negativa de la paraula i quedar-se en la simple declaració d'un polític. Personalment la política per mí és molt més que això. De fet política ho és tot, desde l'Eurocopa, als problemes de la llengua, la manca de planificació de les insfraestructures o la gestió de la immigració.
Llavors también cal tornar a analitzar el fet que no tot el públic és el mateix. Si no tenim en compte el públic objectiu és impossible fer un producte que interessi a tota una societat que té un gran de complexitat amb interessos moltes vegades divergents. Intentar lligar aquesta salsa és la gràcia del cas.
Tens raó en què la política ho és gairebé tot. Només cal veure la febre espanyolista que ens volen vendre amb l'Eurocopa. A mi també m'agrada passar estona -quan tinc temps- en la secció de política.
Publica un comentari a l'entrada