David Madí o quan marxar de la política

Estem tan poc acostumats al que ha fet David Madí! Plegar de la política quan has aconseguit l’objectiu pel qual havies lluitat els darrers set anys! La inmensa majoria dels mortals estaria ara esperant la recompensa en forma d’alt càrrec en el nou govern. I és que trobem gairebé normal també que, quan les coses van torçades, ningú assumeixi les derrotes i que s’aferrin al càrrec sigui com sigui. I ara són molts i moltes els sorprèn enormement que la mà dreta d’Artur Mas en aquesta travessa del desert de set anys abandoni la política i se’n vagi a l’empresa privada. Hi havia, això sín, una remor des de fa dies que avisava que Madí, un cop complerta la missió que s’havia autoimposat –fer Mas president- faria un punt i a part a la seva trajectòria politica.

Tinc certa simpatia per David Madí. Ho reconec. L’any 2002, quan estava preparant un treball del Màster en Comunicació Política i Electoral, Madí em va rebre en el seu despatx del Palau de la Generalitat. En tinc un bon record. Amb trenta anys acabats de complir parlava amb fermesa del perill que la Generalitat estiguésgovernada per primer cop en la seva història per un partit d’obediència de fora de Catalunya i defensava Artur Mas com la millor opció per Catalunya. Llavors encara no s’havia invetat el tripartit. O sí? Vaig demanar també una trobada al seu homòleg el PSC, Miquel Iceta. No em va atendre i va enviar un dels seus col•laboradors per parlar amb aquell estudiant de màster.

Sentimentalismes a banda, David Madí ha estat, és i serà una figura molt controvertida. El lleu llenguatge és dur, els seus enfrontaments amb els rivals polítics no aptes per a tots els públics. Ha estat l’home de les enquestes –cuinades per uns i manipulades per altres-, del DVD i el Notari, però també el principal estratega que ha portat CiU a fregar la majoria absoluta i a convertir Artur Mas en president de la Generalitat amb una campanya electoral perfectamet planificada, brillant. I en positiu. Segur que Madi tenia un paper en el govern Mas, però estava clar que seria blanc de molts dards enverinats per part de l’oposició. La seva forma de fer política li ha generat molts enemics. S’ha fet un favor i li ha fet un favor al futur president.

Sóc dels que penso que el que fa ara David Madí és un punt i part. No li costarà trobar feina en alguna gran empresa. Segur que no. Però el cuquet de la política és molt potent i, tard o aviat, tornarà a la política activa. Només té 39 anys i, en política, malgrat alguns casos d’una precocitat més que discutible que estem veient darrerament, és molt jove. Us recomano llegir aquest post del Toni Aira i veureu que els spins doctors entren i surten de la política, tornen a entrar, tornen a sortir. I David Madí és un spin doctor.

Per cert, em queda pendent encara llegir el seu llibre, Democràcia a sang freda. En tinc ganes.