diumenge, de desembre 12, 2010

Periodisme?

Una setmana de catarsi col·lectiva ha estat la que hem viscut a Torredembarra a causa de la mort d’un nen de nou anys en circumstàncies molt tràgiques. Les morts en accident sempre són colpidores però quan la victima és un infant es torna incomprensible. I et fa reflexionar, intentes posar-te en la pell de la família i és impossible fer-te a la idea del dolor que pot representar perdre un fill. En els darrers mesos la mort m’ha tocat d’aprop –avui mateix-. Han estat morts inesperades però que es poden encaixar en els nostres esquemes mentals, per l’edat i per les circumstàncies. Sents la tristor de perdre una persona estimada i et costa fer-te a la idea, però ho acabes accepeant com a llei de vida. En el cas d’un nen de nou anys, no pots. Tot el meu suport des d’aquí a la família d’en Marc.

Aquesta setmana també hem patit a Torredembarra la cobertura d’aquesta tràgica mort per part de certs mitjans de comunicació que a mi, com a periodista, em fan sentir vergonya. Com es pot arribar a a fer un tractament tan sensacionalista i groc d’aquesta tragèdia? Això és periodisme? No. Periodisme és informar del succés, explicar-ne les causes i els efectes, respodre el què, el qui, el quan, el com i el perquè, però no ho és fer un espectacle del dolor o remoure els sentiments de la gent a partir del “tot s’hi val”. Crec que els propietaris i directors de mitjans de comunicació i també el Col•legi de Periodistes haurien de fer un examen de consciència sobre el tractament de notícies com la que malauradament hem patit aquesta setmana a Torredembarra.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Només una pregunta, qui és el responsable de triar les fotos de portada d'un diari?

Oriol

Pere-Lluìs Llorens ha dit...

No vull justificar-ho perque no te Justificació possible, però tot plegat
crec que rau Amb les audiències. Audiència a Qualsevol Preu. És trist però
és aixi ... gran Apunt, però, company. Felicitats.

Tondo Rotondo ha dit...

Hi hauria d'haver un límit per segons quines coses, un límit ètic o humà.

I mentrestant els mateixos mitjans que abusen del periodisme més groc amaguen notícies com la de la presentació de la CUP a la cambra de comerç de tarragona, l'acte del 8 de març a la plaça de la font, desenes de manifestacions...

Ens mostren el que volen per fer-nos saltar la digna llagrimeta i per a assecar-nos el nostre atrotinat cervell, que sobrevit en aquest món de contradiccions.

Bé, una salutació, ara feia temps que no comentava res al teu blog, ens tornem còmodes, tu :-)

jordi salvat ha dit...

Oriol,

Cada diari és una història, però normalment el responsable últim és el director o un subdirector.

jordi salvat ha dit...

Doncs sí Pere-Lluís,

Tot per l'audiència. Si emetem una execució en directe o un linxament públic ja veuràs quin "share". I potser algun dia hi arribarem...

jordi salvat ha dit...

Doncs sí Pere-Lluís,

Tot per l'audiència. Si emetem una execució en directe o un linxament públic ja veuràs quin "share". I potser algun dia hi arribarem...

jordi salvat ha dit...

Encantat de tormar-te a tenir per aquí Tondo. Doncs tens raó, molt de ressò no ha tingut la presentació de la CUP, una formació que pot tenir coses importants a dir en les properes eleccions municipals a Tarragona. El que ven -o pensen que venen- és el dolor de les persones i convertir en espectacle el que s'hauria de deixar viure en la intimitat.

Anònim ha dit...

Darrerament el "periodisme" fa angunia, hi ha certes cadenes que fan un tot per l'audiència retrasmeten el dolor, el patiment en directe...mostrant imatges que no respecten el drets humans (i se'n salten uns quants) de les persones en una tragedia. No hi ha limits benentesos de l'ètica, quanta més carn i fetge hi aparegui més venen... Però clar, que es pot esperar d'uns mitjans que tnene com a "col·laboradors o presentadors o opinadors " a certs personatges tiups Esteban, Trapote, L.Lozano i cia.??? res de bo. Una llàstima amb la quantitat important de llicenciats que surten cada any.