Fent números

Hem deixat enrera les eleccions al Parlament de Catalunya i en l’agenda dels partits polítics els comicis municipals del maig ocupen ara un lloc més que prioritari. Ens manquen cinc mesos per aquesta cita electoral i el més calent és a l’aigüera. A Torredembarra, quan estic escrivint aquestes línies, no hi ha cap dels candidats a l’alcaldia oficialment proclamat, tot i que d’oficiosos ja en tenim uns quants. Per no saber, no està clar si totes les candidatures del 2007 es tornaran a presentar i si n’hi haurà alguna de nova.

El que estan fent -o haurien de fer- els partits polítics municipals és analitzar els resultats del 28-N. Evidentment que cada convocatòria electoral és una història diferent, però marquen tendències generals que incideixen en tot tipus de comicis. I en un municipi com Torredembarra, amb una part creixent de la població que no coneix pràcticament els candidats i decideix el seu vot en funció de les sigles, cal tenir en compte els resultats de les eleccions catalanes.

Diversos mitjans de comunicació han fet una simulació de com haurien anats els comicis municipals de les principals ciutats del nostre país si els resultats fossin els del passat 28 de novembre. Si fem aquest exercici a Torredembarra, el repartiment de regidors és molt “interessant”. Convergència i Unió doblaria representació obtindria vuit escons, a només un de la majoria absoluta. El PSC en perdria un i quedaria amb quatre, mentre que el PP multiplicaria per tres el regidor actual. Esquerra i l’Alternativa Baix Gaià –la marca d’Iniciativa per Catalunya Verds al nostre municipi- s’haurien de conformar amb un sol seient al ple municipal.

Evidentment estem davant d’un exercici política-ficció. I més a Torredembarra, on les candidatures independents tenen un pes tan important. Almenys fins ara. Els rumors sobre fitxatges de candidats independents per altres sigles “tradicionals” continuen sonant fort i si es confirmessin aquestes incorporacions, que podrien provocar la desaparició d’alguna llista, el mapa polític torrenc podria experimentar canvis substancials i assemblar-se més a l’esquema fictici del 28-N.

L’inici de segle a Torredembarra ha significat una atomització del ple municipal, amb l’augment del número de formacions representades i la inexistència de forces dominants. La manca d’entesa entre les dues principals formacions ha provocat un ball d’alcaldes i de pactes. El 2007 hi va haver una certa correcció de la tendència, però l’aparició de trànsfugues i la inestabilitat dels pactes ha provocat un altre mandat convuls, amb dos alcaldes i molta mobilitat a l’executiu local
Les eleccions de 2011 significaran l’aparició de nous caps de llista i la continuïtat d’altres. Hi haurà noves incorporacions a les candidatures. Cares noves i altres no tan noves però en llocs diferents. Les inèrcies del 28-N tindran una influència, encara que no decisiva en els resultats. Encara hi ha algunes incògnites a resoldre que fan imprevisible el repartiment d’escons que sortirà dels propers comicis municipals.