67

Assisteixo perplex al debat sobre l’augment de l’edat de jubilació. Vinga reunions i més reunions. Declaracions i contradeclaracions. El Govern espanyol la vol augmentar de 65 a 67 anys. Hi estic d’acord. És de sentit comú. I fins i tot el pujaria a 70 anys en algunes professions, igual que el baixaria en altres treballs. Cada vegada hi ha més persones cobrant pensió i, a més, viuen més anys. La proporció entre els que cobren i els que cotitzem cada cop és redueix més. El sistema que ha servit per mantenir l’estat del benestar les darreres dècades s’ha de reformular. És matemàtica pura. Però els sindicats, el govern i l’oposició s’enroquen en un debat simplista sobre augmentar o no dos anys l’edat legal de jubilació, quan tot és molt més complicat.

De la mateixa manera, al·lucino amb aquest debat sobre els 65 o els 67 anys quan hi ha empreses i grans corporacions amb beneficis milionaris que prejubilen els seus treballadors amb cinquanta i escaig anys. I el Govern deixa fer. I paga. Abans de distreure el personal amb l’endarreriment de la jubilació dos anys caldria acabar amb aquesta despilfarrament de diner públic que són les prejubilacions en una edat i uns sectors que és quan els treballadors i treballadores poden rendir més. Tenen experiència. Però també cobren massa. D’això no en diuen res els sindicats?

Mentre continuem amb debats com la jubilació als 67 anys, ens precipitem cap a un bloqueig del sistema públic de pensions a mig termini. Tinc la sensació que els que fa una dècada que ens hem incorporat al mercat laboral o els que ho estan fent ara ens estan prenent cada mes una part important del nostre sou per mantenir un sistema públic de pensions del qual en tinc seriosos dubtes de què ens poguem beneficiar nosaltres quan complim els 65 (o 67) anys. Conclusió: ja teniu el vostre pla privat de pensions? Sinó el teniu, espavileu. I a més, desgrava a la declaració de la renda!

Publicat al diari digital Delcamp.cat