El Senat

A les Espanyes han fet bullir l’olla nacionalista aquesta setmana amb el Senat i la traducció simultània de les intervencions en català, euskera i gallec. És l’enèssima demostració que a Madrid i molts altres llocs de l'Estat no comprenen que a Espanya es parlen quatre llengües diferents i que en una teòrica cambra territorial el més normal és que es puguin parlar aquests quatre idiomes que demostren la plurinacionalitat de l’estat. Però és que el gran problema és que el Senat no és ni ha estat mai una cambra de representació territorial. Corregeixo. El gran problema és per a què serveix el Senat.

Des del PP i certs sectors del PSOE s’han afanyat a criticar amb duresa la despesa que representa la traducció simultània a la cambra alta. Doncs jo em pregunto si val la pena tenir una segona cambra legislativa on hem vist més d’un cop que tot i tombar els pressupostos generals de l’Estat, aquests tornen al Congrés i s’aproven sense cap problema. Al Senat hi van a parar moltes velles glòries dels partits o gent que no saben on col·locar. Només cal repassar els noms de senadors i senadores. El darrer exemple el trobem amb Joan Saura. L’exconseller d’Interior ha trobat una jubilació daurada en els escons de la cambra alta.

La tercera cambra, la verdaderament efectiva i eficient és el Tribunal Constitucional. Només hi ha dotze magistrats i les seves decisions si que van a missa, per molt que el Congrés i el Senat hi hagin dit la seva abans. I això que no els vota ningú. El Constitucional ens surt molt més barat. Potser seria allí on hauríem de posar traducció simultània perquè el flamant nou vicepresident, Eugeni Gay, pugui parlar en català. Però és que em sembla que ni parlant en castellà l’entendran.

Publicat al diari digital Delcamp.cat