Després del Congrés

Aquests dos darrers dies he fet el que en castellà diuen “un alto en el camino”. He assistit al I Congrés de Comunicació Politica de Catalunya, una iniciativa liderada per l’Àstrid Alemany i la Maria Llorach i també l’Edu Vicente. Estic molt satisfet d’haver participat en aquest congrés, que ha aplegat més de 200 persones relacionades amb aquest sector descaradament en creixement que és la comunicació política. Hi havia interès i el programa i el desenvolupament de les dues jornades han cobert sobradament les espectatives. I n’estic molt content per la Maria, torrenca com jo i una bona amiga, i l’Edu, un tarragoní que també ha triomfat a Barcelona. I també en Toni Aira, president de l'SCCIEP i ponent del congrés Se’ls ha de felicitar!

Estic molt a favor dels congressos, seminaris i cursos de formació. El dia a dia de la feina t’absorbeix, t’arriba a distorsionar la visió de certes coses i et creure en veritats absolutes que no ho són. És necessari –i molt gratificant- aturar la màquina i escoltar que diuen els que en saben més que tú. La comunicació política és des de fa gairebé tres anys la meva feina. I m’apassiona. M’agrada llegir llibres i articles per seguir millorant i un congrés com el celebrat a la Facultat de Comunicació Blanquerna aquests dos darrers dies és una manera inmillorable per seguir creixent i mantenir el contacte amb aquest mundillo.

Els ponents han estat un luxe. Hi ha hagut intervencions brillantíssimes, molt aclaridores i desmitificadores. S’agraeix. Estem de ple en la Comunicació 2.0 i hi ha una escampada de piulades que fa por sobre el congrés al Twitter. He tornat amb uns quants fulls plens d’apunts, amb el cap ple d’idees bullint, mentre encara em ressona al cervell la música de The West Wing, que va obrir i tancar el congrés -pell de gallina-. Molta teoria i casos pràctics. Ara cal tornar a la vida real i intentar aplicar algun dels coneixements adquirits. I com recomanava l’Antoni Gutiérrez-Rubí, seguir llegint molt (per cert, tinc el seu llibre Filopolítica per llegir). I reflexionar, pensar, imaginar. I sobretot, apassionar-se i disfrutar.