L'efecte Tremosa

Artur Mas ens ha sorprès aquest dilluns amb el cap de llista de CiU a les properes eleccions europees. Els dos principals candidats eren Ignasi Guardans –que aspirava a un segon mandat- i Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial i sobiranista reconegut, amb l’exsecretari general d’ERC i actual màxim responsable de Convergència en Immigració, Àngel Colom, com a tercera via. Doncs ni un ni l’altre ni el de més enllà. El número u de la federació a les europees serà l’economista Ramon Tremosa.

La designació de Tremosa ha estat un saludable sotrac a la política catalana, encallada en el cansat debat del finançament. Mas demostra que la Casa Gran del Catalanisme no és una entelèquia sense contingut i que en el seu projecte polític hi caben professionals de prestigi sense un carnet polític determinat. La nominació de Tremosa, un sobiranista declarat, obliga a Esquerra a moure fitxa: fer pinya en una candidatura catalanista d’unitat o presentar un cap de llista de nivell a Europa, cosa que no fa des d’unes quantes legislatures.

Hi ha qui farà la lectura contrària i defensarà que Mas deixa la centralitat i s’escorà cap a l’independentisme. Les enquestes dels darrers anys indiquen que l’independentisme en la societat catalana creix, lentament però creix. Guardans era una aposta conservadora per mantenir-se i en canvi Tremosa és una jugada arriscada, una OPA a Esquerra i convertir unes eleccions anodines en l’inici d’una nova etapa, una primera estació cap a la darrera oportunitat de Mas el 2010.

Veurem com evoluciona l’Efecte Tremosa. Com tants efectes d’aquest tipus es pot acabar convertint en un foc d’encenalls, però crec que no serà així. Sóc dels que creu que els partits polítics han de fugir de l’endogàmia i la rigidesa dels aparells i obrir-se a professionals de prestigi que fins i tot s’han mostrat alguns cops obertament crítics. Tremosa n’és un d’ells i m’agradaria que properament en surtin més. Ben segur que un electorat que tendeix cada cop més a una abstenció per la distància amb l’anomenada classe política ho agraïrà.