Aquest matí quan he agafat el Més Tarragona com cada dia i he vist que celebrava els cinc anys de la seva aparició m'han vingut sentiments molt diferents. He recordat aquell primer número del qual en vaig ser protagonista com a redactor. Era el 12 de març de 2004, l'endemà d'un atemptat brutal a Madrid, amb gairebé dos centenars de morts, i la vigília d'unes eleccions espanyoles incertes, molt incertes. El dia anterior havia estat intens i la satisfacció de fer història en la comunicació de Tarragona era molt gratificant. Després va venir el número dos, el tres, el quatre... Van ser dies de molt esforç, de dedicar-hi moltes hores, però també quantitats industrials d'il·lusió.Al Més Tarragona vaig créixer com a periodista i com a persona. Vaig apendre -de segons qui és clar-, vam disfrutar, vam patir, ens vam emprenyar, vam rebre felicitacions i broques. I vaig fer bons amics. En vaig arribar a ser director del setembre de 2005 fins el juny de 2007, però també vaig patir la incertesa dels poblemes de cobrament de les nòmines. I les pressions polítiques sobre un mitjà de comunicació cada cop més influent. Algun dia ja us explicaré més detalls.
Està molt bé celebrar els 5 anys d'un projecte comunicatiu com el Més Tarragona però crec que és més que discutible que es pengin tantes medalles els qui van arribar amb "la moto engegada" i no se'n recordin dels qui vam posar en marxa el diari. Els qui vam engegar el Més Tarragona ara estem inmersos en altres aventures laborals i el més greu és que a alguns encara ens deuen diners. Que no ens expliquin històries de canvis d'accionariat i altres falòrnies. Vam treballar per un mitjà que és diu Més Tarragona que avui celebra els 5 anys amb una edició especial i molta pompa -no tant com amb el número 1000-, però continuen devent diners a diversos treballadors i treballadores. Menys cinisme i més dignitat.
Una felicitació ben afectuosa als amics i amigues que continuen en el barco del Més Tarragona. Vosaltres si que us o mereixeu!
3 comentaris:
hola jordi! després d'un temps torno al món blocaire! :) respecte al teu escrit estic d'acord amb tu, i m'alegro k com a mínim algun diari gratuit segueixi en vida... ja sabem k els temps són dificils! però aixo de deure diners... aix realment per què el món funciona tant malament?? esperem que amb tanta celebració tinguin més patrocinadors i puguin pagar el k deuen :p no estaria malament, no? bé, l'esperança és l'últim k es perd!!!!
fins la propera! passat pel meu bloc k hi vaig penjant cosetes! :)
Jo també he escrit vàries vegades sobre les misèries dels qui actualment comanden el Més Tarragona. Sense cap mena de dubte, els bons temps van durar exactament fins el 31 de juliol del 2005, un dia abans que arribés un delegat polític que la única cosa que sap fer és amargar la vida als treballadors. Em sap greu que un producte innovador, fresc i que fa un gran treball social estigui en mans de persones sense criteri i amb molt poc sentit comú.
Recordo encara aquell número 0. Jo tenia 22 anys i afrontava la meva primera experiència laboral sèria. Va ser una gran etapa, on vaig tenir l'oportunitat d'aprendre d'excel·lents professionals amb molta més experiència que jo, com són en Carles Magrané (ara el meu cap al 'Diari'), en Jordi Salvat, l'Albert París, la Salud Muñoz o l'Eva Rolduà. Tampoc m'agradaria oblidar-me de la Marta Aragó, la Mariona Llort, la Joana Zapata, la Carme López, la Mireia Beumala, en Salva Miranda, la Carme Mas, l'Adriana Haro... quins grans temps. Llàstima que hi hagin irresponsables que sempre intentin acabar amb la il·lusió de la gent i que provoquin que els treballadors no s'identifiquin amb el producte. La gent del Més es mereix un 10, però els directius un 0.
Laia,
El periodisme té aquestes misèries... Passem a coses bones: quan passes per 'Blogs a Ona la Torre'? Busquem data?
Octavi,
N'hem parlat tant d'aquesta història. Intento quedar-me amb els bons records per sobre dels dolents. Però com tu dius, aquests bons records es concentren en la seva gran majoria en la primera època del Més.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada