dimarts, de març 17, 2009

El nuclear: un debat incòmode (I)

El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, ha obert la caixa dels trons quan a admès la possibilitat que Catalunya -i, per tant, una possibilitat són les comarques tarragonines- s'hagi de fer càrrec dels residus generats per les seves centrals nuclears. Les crítiques -incloses peticions de dimissió- li han caigut per totes bandes. El debat sobre l'energia nuclear és un debat terriblement incòmode i costa moltíssim anar més enllà del 'Nuclears, no gràcies', un plantejament sovint primari que serveix per no anar al fons de la qüestió.

L'energia nuclear és una realitat i també ho són els residus que genera i que seran actius durant centenars d'anys. En algun lloc s'han d'enmagatzemar. Els de Vandellòs I, central que cessar la seva activitat el 1989, estan a França però a partir del proper any 2010 o tornen cap aquí o costarà una fortuna cada dia que estiguin en terres franceses. Les altres tres centrals catalanes i la mitja dotzena més que hi ha actives a la resta de l'Estat continuen produint electricitat i, per tant generant residus. I a la majoria encara els queden uns quants anys de vida útil.

La idea que tenia el Govern era que tots aquests residus nuclears d'alta intensitat anessin a parar a un magatzem centralitzat. Però fins encara no s'ha trobat el municipi que rebrà una gran injecció de diners a canvi de quedar-se "la merda de tots". Des de la industria nuclear s'afirma que d'aquí a unes dècades aquests residus poden transformar-se en energia perquè la ciència avançarà i els antinuclears avisen de la perillositat i la hipoteca que representen aquests residus. Després dels incidents patits per les plantes atòmiques catalanes els darrers anys i la nefasta gestió informativa per part dels seus propietaris fan un flac favor a l'energia nuclear com una energia de futur, tot i que no hem d'oblidar que alguns països -alguns de l'anomenat Primer món- s'estan plantejant construir o ja estan construit noves centrals nuclears.

Al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre molts municipis s'han posicionat en contra d'aquest magatzem (o cementiri nuclear, depenent de qui en parla) i ara surt el delegat defensant la possibilitat de la instal·lació del magatzem nuclear a Catalunya. Per fer una bona truita s'han de trencar els ous i això és el que ha fet Sabaté. El debat sobre l'energia nuclear s'ha d'afrontar amb serenitat, la mateixa que caldria quan es tracta la instal·lació d'un parc eòlic o horts solars. I és que el debat de veritat és el de l'energia. Any rera any consumim més electricitat i no volem ni centrals tèrmiques, ni de cicle combinat ni nuclears. Però també ens queixem de la instal·lació de plaques solars i molins de vent. Confíem que un dia d'aquests ens arribarà com caiguda del cel una nova font d'energia abundant, neta i que no faci malbé el paisatge. Potser que ens ho fem mirar!

3 comentaris:

Tondo Rotondo ha dit...

M'ha agradat compartir el regalitu de l'Òscar amb tu! El teu, de fet, és un blog força pioner a Tarragona... felicitats doncs!

Markel ha dit...

Efectivament Jordi, necessitem l’energia elèctrica per gairebé tot, no estem disposats a renunciar als seus beneficis però es evident que obtenir-la no es gratuït hi han costos i amenaces mediambientals. Es cert que determinades comarques es beneficien en llocs de treball i en impostos rebuts pels ajuntaments que ubiquen les plantes elèctriques ja siguin nuclears, de cicle combinat , solars eòliques etc. i reverteixen en una millor qualitat de vida d’aquestes poblacions.
Es evident que els parcs eòlics, solars, malmeten el paisatge, les centrals hidroelèctriques inunden part important de terres productives . Les zones que acullen nuclears es possible que també els toqui pagar algun peatge, no ho seria pas aquelles comarques que tot i gaudir de l’energia no tenen les avantatges dels anteriors.

Belinda ha dit...

I què me'n dieu de la petroquímica? Si és que a TGN tenim de tot i més! Semblem l'abocador de Catalunya!