dimecres, de març 04, 2009

Frau electoral a Euskadi

Intenteu allunyar-vos per un moment del bombardeig mediàtic que estem patint des del diumenge a la nit i respongueu a aquesta pregunta: qui ha guanyat les eleccions a Eukadi? El PNV. Ha estat el partit amb més vots; amb més escons en solitari que el 2005, quan anava coaligat amb Eusko Alkartasuna i sis parlamentaris d’avantatge sobre el segon . Però ens repeteixen i repeteixen que el vencedor ha estat el Partit Socialista d’Euskadi amb Patxi López al capdavant, que no té ni un terç dels escons del Palament basc. Fins i tot el PP, que ha perdut dos escons treu pit perquè els seus parlamentaris sums al PSE i l’UPD (la formació liderada per Rosa Díez) suma majoria absoluta.

Però aquí ve la gran trampa, un frau sense precedents a la democràcia espanyola. Qualsevol observador internacional es posaria les mans al cap en veure més de 100.000 vots nuls, que es tradueixen en set hipotètics escons. En unes majories tan ajustades, aquests parlamentaris són decisius. Per què no hi són? Per una Llei de Partits aprovada per les dues formacions que es barallen acarnissadament a Madrid però no dubten a aliar-se i canviar les regles de joc per apartar del poder el nacionalisme, segons ells, dolent. També haurien de reflexionar PNV i EA sobre la no reedició d’una coalició electoral que el 2001 i el 2005 havia funcionat.

Condemno sense cap mena de reserva la violencia etarra, però condemno de la mateixa manera haver deixat sense representació política desenes de milers de ciutadans bascos, que han optat, en la seva majoria, pel vot nul com a protesta, amb l’efecte pervers d’un canvi radical dels equilibris electorals. Perquè ningú s’enganyi: el vot nacionalista basc continua sent majoritari sobre l’espanyolista. Si Patxi López acaba sent lehendakari, per a mi, ho aconseguirà de forma il•legítima. Estem davant d’un frau electoral sense pal·liatius. La política espanyola és així.

Publica al diari TotTarragona el 3 de març de 2009

10 comentaris:

Anònim ha dit...

ESOS 7 ESCAÑOS DE LOS 100.000 VOTANTES BATASUNOS, APOYAN A ETA, POR SI NO LO SABES, Y ESTAN ILEGALIZADOS, POR SI TAMPOCO NO LO SABES, SON NULOS Y PUNTO FINAL.

Anònim ha dit...

És el modus operandi habitual sociata, desallotjar del poder el vencedor perquè "hay una mayoría democrática alternativa surgida de las elecciones y los pactos así lo permiten".
El mateix van fer a Catalunya dues vegades (i ho tornaran a fer si poden) i el mateix faran a Euskadi a costa d'un pacte "contra-natura" contra els seus rivals polítics a Espanya del PP, aquells que no poden veure en pintura i que José Zaragoza presenta com el dimoni però que a l'hora d'imposar l'espanyolisme a "las regiones asimiladas de españa" no dubten a fer front comú. Els sociates són així, sempre governen. Perquè un partit que no siguin els sociates pugui governar ha de guanyar les eleccions amb majoria absoluta, mentre que els sociates els és igual quedar segons, tercers, quarts o l'ordinal que sigui sempre pacten i governen.
Per tant, donat que "el cambio españolista" a Euskadi que anhelen molts ventres agraïts de sang sociata en el món del periodisme és inevitable, i que el PNB serà desplaçat del poder de mala manera pels sociates, el que hauria de plantejar-se el PNB és "morir matant".
Voleu canvi españolista? Doncs tindreu canvi españolista. El PNB hauria de donar pel cul als sociates amb la mateixa moneda. Que ara resulta que governa qui ha perdut les eleccions i no pas el vencedor? Doncs el que haurien de fer Ibarretxe i els seus és tractar Patxi López amb la mateixa medecina.
Que en Patxi vol ser Lehendakari? Doncs que el PNB recolzi el govern basc al PP. Posats a fer, espaÑolisme per espaÑolisme és el mateix PP i PSOE. Ja que sembla que qui ha tret menys escons està més ben posicionat per governar, que entreguin al PP el govern d'Euskadi i llestos, donen pel cul als sociates i aquí no ha passat res.
M'agradaria veure quina cara posarien tota la colla de nefastos sociates, tant al PSE-PSOE com al PSOE com al PSC-PSOE si els tractessin amb la mateixa medecina.

Tondo Rotondo ha dit...

El primer anònim és d'un simplisme garrulo total.
`
En aquesta història potser caldroia la intervenció dels tribunals europeus.

Bon i valent post

Anònim ha dit...

La fina ratlla que separa l’idealista de l’idiota s’ha pogut veure ben clarament en les últimes eleccions basques. La democràcia espanyola és com la turca: corrupta i vigilada pels militars. Al País Basc el nacionalisme espanyol ha guanyat perquè té l’Estat al darrere i ha prohibit una part de l’oposició. Aquesta s’ha dedicat a enfonsar-se en l’autocomplaença i l’aïllament messiànic, i a convèncer els convençuts. No existeix res com una “victòria moral”: només hi ha victòria sense adjectius, o es guanya o es perd. Allò que el sector idealista-idiota del nacionalisme basc no ha volgut fer, com ara fer vot útil i legitimar "l’Estat opressor" participant en les eleccions, era exactament el que calia fer, és a dir participar i guanyar. Perquè el basquisme és majoritari, els vots nuls són sis o set diputats. Des de Catalunya convé prendre’n nota.

camell ha dit...

La imaginació es al.lucinant,sempre pensant amb tonteries.
El que seria espectacular seria veure a les properes el.leccions estatals, al PSOE guanyar amb vots i escons, però no tenir majoria absoluta i que en Mariano necessiti els vots del PNB per ser president... Ales hores, el PNB possa a en Marianico Ppero al govern espanyol i a canvi, el PP basc fa una moció de censura al parlament basc i apa, a pendre vent els sociates.
O bé t'imagines que anés el PSOE a la sessió d'investidura convençut que en Patxi sortirà lehendakari, i que al final el PP es votés a ell mateix amb els vots del PNB...
Quina portada posarian a "El periódico" el dia següen
Ha,ha,ha.

Anònim ha dit...

El PNV segurament no governarà. D’acord. Hi ha una trama per part del nacionalisme espanyol per reduir a la mínima expressió els “nacionalismes perifèrics”. D’acord. Les eleccions no van ser 100% democràtiques perquè una part de l’electorat ha quedat orfe de representació. D’acord. Però bé, a part de laments –que són molts- també seria bo reflexionar. En primer lloc que una formació política en ple SXXI no pugui condemnar la violència d’un grup terrorista ens hauria de fer replantejar algunes posicions. I segon: vendre fum a carretades no pot sortir sempre gratis. Demanar la independència i, a continuació, aprovar els pressupostos de l’Estat no pot ser gratuït. El PNV ho ha fet durant molt temps i déu n’hi do com ho han trampejat. Algun dia, però, ho havien de pagar.
Fóra bo que ERC en prengués nota.

Markel ha dit...

Be era d’esperar que l’actual govern socialista cedís a la pressió del PP i Ilegalitzés a les formacions abertzales amb el vist i plau dels tribunals i s’hagi donat una apariencia legal a una mesura totalment antidemocràtica. Han apartat a l’electorat independentista d’esquerres amb la qual cosa el resultat ha estat gairebé el que esperaven. Aquest ha estat el resultat de la trama. Ara no tenen cap mena de rubor a donar-se com a guanyadors per que ja compten amb els vots dels constitucionalistes que si en alguna cosa estan d’acord es en que Espanya ha de ser “ UNA, GRANDE Y LIBRE”. Aquesta es la mena de "democràcia" que s’aplicarà a tots els que qüestionin la “SAGRADA UNIDAD DE LA PATRIA”.

Anònim ha dit...

La imaginació es al.lucinant,sempre pensant amb tonteries.?

Les declaracions de Miquel Iceta justificant el sí del PSC als Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2009 no han sorprès ningú perquè reflecteixen perfectament la naturalesa d'aquesta formació. Però que no hagin sorprès ningú no vol dir que no provoquin vergonya aliena.
I no em refereixo a la manca de sentit nacional català que demostren ─per al PSC no hi ha més nació que Espanya─, sinó a l'esborronadora puerilitat de la justificació emprada. Segons Iceta, votar en contra d'aquests pressupostos "obriria les portes al PP". Francament, cal ser molt ingenu per no petar-se de riure en sentir això. El conte del llop és una vella tàctica del PSC –no en té d'altra– per aconseguir el vot d'alguns catalans de bona fe que creuen erròniament que el pitjor que li pot passar a Catalunya és que a Espanya governi el Partit Popular en comptes del PSOE, quan és justament al contrari. El pitjor que li pot passar a Catalunya –ho hem vist amb Felipe González i amb Zapatero– és que a Espanya governi el PSOE. No, no és que el PP sigui millor. La diferència rau en el fet que, per bé que tant el PP com el PSOE són partits nacionalistes espanyols, el PP no se n'amaga i el PSOE sí. No hi ha cap més diferència, cap ni una. La concepció d'Espanya que tenen ambdós partits és exactament la mateixa. Però el PP té una cosa molt favorable per a Catalunya, i és que quan governa esdevé una potentíssima màquina de fer independentistes. És, de fet, un esplèndid despertador de la consciència nacional catalana. El PSOE, en canvi, afavorit per la imatge ferotge del PP, apareix davant els catalans com un sant baró al qual hem d'estar agraïts per salvar-nos de les urpes del llop. Tanmateix, el llop és ell.
"I el PSC?", preguntarà algú. "Quin paper hi juga, el PSC?". D'entrada, abans de respondre aquestes preguntes, cal aclarir que el PSC, per ell mateix, no juga cap paper per la senzilla raó que no existeix. El PSC no és cap partit. El PSC és tan sols la finestreta del PSOE a Catalunya de la mateixa manera que el PSPV és la finestreta del PSOE al País Valencià. Això és tot.
És absurd, per tant, parlar de PSC o de PSC-PSOE. Només hi ha un partit, i aquest partit es diu PSOE. Un PSOE amb una delegació catalana que té 37 diputats que defensen els seus interessos al Parlament de Catalunya i 25 diputats més que els defensen al Congrés espanyol.
I aquests diputats no poden votar en contra dels Pressupostos Generals d'Espanya per dues raons: perquè Espanya és la seva nació i perquè el PSOE no pot votar mai en contra del PSOE.

Fóra bo que ERC en prengués nota ?.
A Euskadi, els socialistes no els hi calgut fer ús de cap disfressa ni comprar a ningu i a pèl descobert volen "assaltar" la lehendekaritza amb el suport del PP.
No eren ells els que dimonitzaven qualsevol acord amb el PP?!
Però quan es tracta d'EspaÑa, ells ho tenen clar!
Pacten sense escrúpols ni vergonya.
Curiós és el silenci dels dirigents d'Esquerra, tan donats a criticar qualsevol acostament al PP davant el pacte dels seus socis de govern a Catalunya amb el PP a Euskadi. Ja ho diu la saviesa popular que qui calla, atorga!

Anònim ha dit...

Em fa gràcia en Montilla dient ara que les eleccions basques representen una oportunitat d’influència per Catalunya.
Em pregunto doncs que fan els 25 diputats del PSC-PSOE? Sí senyors, està reconneixent que no fan res. El PSC-PSOE per si sol podria condicionar tota la política del ZP, però vet aquí que en Montilla reconneix que no ho fan.
Si amb les seves paraules vol dir que el canvi de lehendakari significa que el PNB ja no recolzi el ZP i que necessiti ara d’Esquerra o sobretot de Convergència, crec que el nostre President a les properes eleccions estatals hauria de demanar el vot per Esquerra o CiU.
Gràcies Molt Honorable senyor Montilla, gràcies per reconnèixer la realitat que veiem moles catalans. Dit per vosté el seu partit a Madrid és un 0 a l’esquerra, una nulitat, un entrebanc al adveniment d’una Catalunya més gran, més forta i més plena.
Gràcies Molt Honorable Montilla per ser per primer cop sincer i deixar de banda la hipocresía en què viu, vosté i el seu partit es clar. Curiós aquest canvi de criteri, no?

Anònim ha dit...

Si un partit d'extrema dreta es presentes a les eleccions i no condemnès la violència d'un hipotetit grup terrorista, també d'extrema dreta, també defensarieu que poguès votar? jo no, alguns dels que feu comentaris aquí sembla que sí.