Tot sembla indicar que el socialista Patxi López serà el nou lehendakari. Ara hem d’esperar una mica de comedieta entre socialistes i populars, però està dat i beneït que el PNV, tot i ser la força més votada, passarà a l’oposició. És legítim que en un sistema parlamentari partits que no han estat els més votats arribin a un acord i formin una majoria de govern. Ha passat a Catalunya, Galícia i desenes d’ajuntaments els darrers anys. Trobo més discutible un govern monocolor amb representants d’un partit que no arriba ni al terç dels escons del Parlament. És el cas d’Euskadi.Aquesta circumstància demostra l’anormalitat de la política basca. Seria natural que si el PP dóna suport al PSOE també tingués consellers a l’executiu de López. Quan et presentes a unes eleccions ho fas per governar i quan pots fer-ho no és massa lògic que hi renunciïs. Però sembla que els populars en tenen prou amb enviar Ibarretxe a l’oposició i controlar el govern basc des de fora. Entre el PSOE i el PP hi poden haver diferències en el tema social i des d’aquest punt de vista seria complicat pactar un programa de govern conjunt. Però hi ha un denominador comú bàsic, primigeni, atàvic: el nacionalisme espanyol que salva tots els obstacles.
Ens trobem davant d’un pacte que té com a gran objectiu dessallotjar un partit del govern. La il·legalització de les candidatures de l’esquerra abertzale va ser el primer pas, la manera de canviar el terreny de joc. Ara tenim com a segon acte, l’acord PSOE-PP a Euskadi. Però hi ha quatre anys per endavant. I no oblidem que els socialistes perden un altre aliat a Madrid, el PNV, mentre que el PP també està a l’oposició a les Corts espanyoles. O potser ve una època de grans pactes d’estat per arraconar encara més els nacionalismes, segons ells perifèrics, i Eskadi n’és la primera estació? I seguiran el finançament, la sentència del Constitucional sobre l’Estatut, una nova llei electoral… Estarem distrets.
Publicat a Tot Tarragona el 17 de març de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada