És l’europea una campanya per a idiotes?

Diversos opinadors i tertulians han qualificat la campanya a les eleccions europees en què ens trobem inmersos com una campanya per a “idiotes” amb missatges simples i poc argumentats, demanant un vot en clau contrària a l’adversari. L’exemple més clar és el PSC, que ha tornat a invocar el vot de la por al PP. I que voleu que facin si tan bé els va anar en les darreres eleccions espanyoles? Vint-i-cinc diputats! Doncs a posar el Vidal-Quadras d’esquena i les cares de Berlusconi, Bush, Aznar i companyia als cartells. Sarkozy també és de dretes, però és amic de Zapatero i per això no hi surt.

Els espots televisius d’Iniciativa per Catalunya no són gaire diferents als dels socialistes però en els de la coalició ecosocialista si que hi apareix el president francès. No els ha cedit cap seient al G-20. Per a totes dues formacions la culpa de l’actual crisi mundial és de la dreta. Però a l’Estat espanyol no hi mana la dreta sinó l’esquerra i el PP apreta per aquesta banda, dibuixant un panorama apocalíptic que només el poden reconduir els conservadors. Les eleccions europees són un primer pas per al retorn popular a la Moncloa i del nostre país a la bonança econòmica.

Un cas a part són CiU i ERC, que lideren coalicions amb altres formacions nacionalistes de l’Estat i encapçalades per candidats nous i teòricament independents: un econonomista i un historiador. Volen centrar el debat de la campanya en clau catalana atacant el bipartidisme que provoquen PSOE i PP. La missió és difícil i més cada un per la seva banda. Tots els partits coincideixen en una cosa: a atacar-se els uns als altres com a fomentadors i/o responasables de l’abstenció.

És una campanya per a idiotes com diuen des dels altars de les tertúlies i l’anàlisi política? Europa fa anys que no ven i la classe política cada cop està més desacreditada. El resultat d’aquesta combinació pot ser una abstenció històrica aquest diumenge vinent. I que passarà? Grans paraules, autocrítica els primers dies però res més. En països amb més trajectòria democràtica que nosaltres la participació no arriba al 50% i no passa res. Van més avançats que nosaltres.

Les campanyes negatives ja fa temps que les van inventar i en van treure molta rendibilitat: Reagan el 1980 i 1984 i Bush pare el 1988. Es gastaven milions de dòlars explicant els suposats desastres dels seus adversaris per davant de les seves propostes. El 1992 ja no li va sortir tan bé a Bush sr. contra Clinton. Tampoc als republicans els ha colat pintar Obama com un comunista perillós en la darrera carrera presidencial. I és que l’electorat n’acaba aprenent. Però li cal temps. I a vegades, molt de temps.