Les nits electorals tenen uns rituals cada cop més institucionalitzats i uns tòpics que es repeteixen convocatòria rera convocatòria encara que siguin difícilment justificables per molts equilibris que es facin. El gran tòpic és que en una nit electoral tothom guanya, excepte comptadíssimes ocasions: Llamazares, Almunia... Aquesta nit de les Europees 2009 no ha estat una excepció i tothom, absolutament tothom ha guanyat, si sentim el candidats i líders que han intervingut. És admirable la cintura dels "pensadors" dels partits a l'hora de trobar arguments en la nit electoral.
Està claríssim que el PP ha guanyat les eleccions. Ha guanyat percentatge de vots i ha estat la força més votada, superant el seu gran rival, el PSOE. Rajoy surt reforçat -la successió quea avortada- i la pressió sobre el dèbil executiu Zapatero augmentarà. Els socialistes s'han 'fotut' una gran castanya. Han perdut quatre escons i s'han quedat a gairebé 600.000 vots del PP. Però els líders del PSOE treuen pit responsabilitzant la crisi econòmica de la baixada i erigint-se com a líders del socialisme europeu -imagineu-vos els resultats dels seus col·legues-. A nivell català, el PSC ha estat la força més votada però ha perdut set punts, més de 200.000 vots. El missatge electoral 'Que ve el papus' queda en entredit.
CiU ha recuperat terreny, gairebé cinc punts percentuals i arrabassant el segon lloc al PP a Catalunya. La coalició de la qual en forma part manté dos escons, com a tercera força estatal. Significativa la victòria convergent a les demarcacions de Lleida i Girona. ERC i ICV-EUIA han mantingut escons però han perdut vots. Aquest estancament es transforma en satisfacció en els discursos dels seus líders. Els que si poden estar molt satisfets són UPyD, ja que el partit de Rosa Díez entra també al Parlament Europeu amb un escó. Que s'ho facin mirar PSOE i PP! A Catalunya, UPyD no ha passat d'un discret vuitè lloc, per darrer d'Els Verds i dels abertzales d'Iniciativa Internacionalista. Ciutadans ja és poc més que una anècdota, amb 6.000 vots i per darrer del Partit Contra el Maltractament Animal (PACMA).
Però a ningú se li escapa que la baixa participació és la gran notícia d'aquestes eleccions europees, sobretot a Catalunya, on ha caigut del 40,25% del 2004 al 37,54% del 2009. Aquesta dada queda molt lluny del 46% del total de l'Estat espanyol. Està clar que les forces polítiques catalanes han de reflexionar més enllà del lament superficial i de bons propòsits que acaben en no res. Queda un any i mig per a les eleccions al Parlament i molta feina per fer. També guanyarà tothom llavors?
3 comentaris:
El que deia:
Probablement si amb el poc nivell de la campanya, i els missatges dirigits al fetge i no al cervell. El nivell d'abstenció serà alt, però no patim durant la nit electoral. Tots estaran preocupats per l'abstenció i estaran d'acord en crear una comissió que l'estudi . I això si tots hauran guanyat. Ah, però no hi un conseller que es diu de participació ciutadana? És que aquestos dies te un afer de pilotes entre mans.....
" Jo crec que l'únic que interessa als partits no és la quantitat d'electors que els voten si no la distància a la que queda un partit de l'altre " Cosa que els permet revalidar càrrecs o no. Si això no fos així canviarien el sistema electoral per fer-lo més representatiu o proporcional amb el tant per cent de votants.
ERC ha tingut sort del nou company de viatge gallec perquè sino ara estarien sense representació. Ha aportat més de 100.000 vots.
He llegit en algun lloc que CIU guanyarà un tercer escó gràcies al tractat de Lisboa, o sigui que encara quedarà més reforçada! Un de Reus al Parlament Europeu.
A can BNG es deuen estar estirant els cabells perquè anant amb CIU haguessin tret un eurodiputat! El que són les coses!!!
Dos opinions amb les que coincideixo. Cal una reflexió profunda sobre la nostra democràcia, però ja estem pensant en mocions de censura a Madrid. El PP té 154 escons. Fins els 176 necessaris per fer Rajoy n'hi ha 22. D'on els treuen?
Publica un comentari a l'entrada