dimecres, de juny 17, 2009

Que re... ens passa en aquest país!!!

Aquest país en que vivim cada cop l'entenc menys. Va passar quan va venir Rajoy. Va tornar a passar amb la visita del ministre Blanco i aquest dimarts altra cop he tingut la sensació del 'Bienvenido Mister Marshall' amb la inauguració de la T-1 de l'aeroport del Prat per part de Zapatero. Aquesta imatge de provincianisme, de colonialisme... de l'amo que visita el poblat on els ha construït una cabana nova molt gran. Però l'amo ho fa fet amb els diners dels indígenes i la cabana no és tan gran. L'aeroport de Barcelona continua sent de Tercera Divisió pel que fa al número de vols i també perquè no arriba ni el metro ni el tren a la flamant T-1.

En menys d'un mes ens poden haver entaforat dos supositoris de tamany extra-gran amb vaselina de mala qualitat: finançament i retallada de l'Estatut. Mentrestant, enlloc de marcar territori davant d'una ofensiva per convertir Catalunya en una simple autonomia, ens dediquem a riure les gràcies de Zapatero, un president "amic" que ens ha enredat diversos cops. Els partits catalans fan la guerra pel seu compte amb objectius merament partidistes i de curt termini quan cal una acció coordinada de tots els partits enfront de l'agressió exterior. Trobo a faltar polítics de talla, estadistes que mirin la política a llarg termini i no amb el resultadisme de l'equip petit.

Guardo al fons del cor una mica d'esperança que aquesta situació de vedells que van a l'escorxador pugui revertir-se i reaccionem fent-nos valer com a país. Per què al final vindrà el nou Mesies espanyol, Florentino Pérez, i li posarem una catifa vermella. O blanca fins i tot.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Home no està tot perdut, imaginat que:

La Mesa del Parlament rebutja la iniciativa legislativa popular per convocar un referèndum d'autodeterminació amb el vot en contra del referèndum de CiU i d'E (abans ERC). Això si que seria terrible. O que hi hagués un partit que es diu independentista al govern i que no fes cap pas per exercir el dret d'autodeterminació. Això no pot passar. O que hi hagués algun dirigent dit independentista i que llances en època electoral un referèndum el 2014 i desprès ja no s'en parlés més. Això seria deplorable si passes. O que hi hagués consellers i alts càrrecs independentistes, de mans netes, que utilitzessin el càrrec per benefici personal, visatges en helicòpter, utilització de les targetes del departament de manera abusiva, èxode de càrrecs a fires de turisme amb despeses pagades, obertura d'ambaixades que només funcionen el dia de la inauguració en zones cares, o regalar diners a tribus indígenes....... En fi si això passes si que denotaria una mentalitat provinciana i una falta de sentit d'estat català. Però els nostres polítics no son així son ferms de conviccions imaginat ni els consellers ni càrrecs d'E (abans ERC) van anar a la inauguració de la T-1, el vice-president no hi va anar per no acceptar una carícia efusiva del president espanyol. Estic orgullós d'aquestos polítics de conviccions tan fermes i que tan be ens representen.

rafael ha dit...

Mucha culpa de lo que ocurre en nuestro pais, es culpa de Los Meloneros ( periodistas acomodados y enchufados)que prestais con servilismo vuestra profesion a escuchar a todos aquellos politicos que os dicen las noticias que teneis que dar...y cuando las teneis que dar. No defendeis unos criterios liberales periodististos y se esconde la verdad para favorecer a todos los que os dan de comer. Saltais de noticia en noticia como saltamontes asustados, sin verificar el cuando y el porque?.No alzais la voz, ni profundizais en los temas. Periodistas que investiguen...hay poquisimos, porque no hay medios independientes que podais darlos. Teneis una hora a los politicos en el plato con preguntas acordadas, y dais tres minutos de entrevistas de aquellos que entan en contra( la gente de a pie). No teneis casta ni huevos y tu eres un melonero mas. besitos

jordi salvat ha dit...

Amic Fantasma,

ÉS tan fàcil atacar sempre els periodistes, que són simplement obrers de la comunicació, mal pagats i carregats de feina. Són els grans grups de comunicació de la situació actual del periodisme. Peiodisme d'investigació? Per fer-lo calen empreses que hi apostin. com al final de la TRansició. És un debat mooolt llarg...

rafael ha dit...

Querido Jordi,en las elecciones pasadas los periodistas de TV3, no las firmaban..como casi siempre. Pero no es suficiente, con tan solo decirlo. Si ningun periodista se sentara frente a ellos y los camaras hacen un apagon..ya verias como pasaban por el aro.Cualquier profesion la dignifica, aquellos que la ejercen. besitos