Fa una setmana escrivia al Facebook que el món es divideix entre els qui han llegit Stieg Larsson i els que no. Era una petit divertimento que feia el mateix dia que havia començat a llegir Els homes que no estimaven les dones. Mai m’han atret els best-sellers –afirmació una mica tòpica però real- però ha estat tantes les persones que m’han recomanat de forma entusiasta la lectura de la trilogia de l’escriptor suec que el mateix dia que apareixia la tercera part de ‘Millenium’ em llençava a llegir les més de 600 pàgines del primer volum.En només una setmana me l’he acabat. Dono la raó als qui m’han recomanat Larsson: m’ho he passat molt bé. Ja sé que hi ha gent que se l’ha cruspit en dos o tres dies i algun personatge que amb una jornada intensiva n’ha tigut prou per enllestir-lo. Jo m’ho he pres a un ritme que crec força elevat –una mitjana de 80 o 90 pàgines al dia amb puntes de 150- però he experimentat la capacitat d’adicció de l’obra de Larsson. He disfrutat molt amb una novel·la negra molt ben el·laborada però amb alguns matisos que es poden interpretar-se de forma diferent depenent del lector.
A mi m’ha interessat el personatge protagonista, un periodista dels que ara en queden molt pocs, alter ego de l’autor, Stieg Larsson. En Jordi Martí Font el definia com a periodista de combat en un post recent. Pels qui ens dediquem a la comunicació tenim un bon terreny de reflexió amb les novel·les de Larsson. Millenium també ens serveix per desmitificar Suècia, el paradís de la socialdemocràcia i fer un reconegut sempre interessant per les clavegueres del poder o la enúncia dels maltractaments a les dones. El personatge de la Salander és també apassionant. Una novel·la molt completa. L’autor, Stieg Larsson, ja és en sí una mena de personatge més d’aquest món que és Millenium, amb la seva mort dies després de lliurar a l’editorial els tres volums de la trilogia.
La primera novel·la de Larsson, salvant les extremes distàncies, m’ha recordat una mica alguns llibres de Ferran Torrent. Per tant, us recomano llegir o reelegir algunes novel·les de l’escriptor valencià, tant de la primera època –amb el periodista Héctor Barrera o el detectiu Toni Butxana com a protagonistes- com la trilogía iniciada amb Societat Limitada, demolidora amb la classe política i empresarial del País Valencià. Jo, per ara, tinc feina amb la segona i tercera part de la triologia. A disfrutar, doncs!
4 comentaris:
És que Suècia no és tant maravellosa com es ven. Efectivament, jo també he quedat captivat per Larsson. De fet ja era admirador i lector asidu d'un altre gran denunciador de la Suècia Real, Hennig Mankell que ho feia a través del Policia Kurt Wallander. Em molava més perquè les coses passaven al sud de Suècia, on jo vaig viure.
Per cert, molt bona la comparació amb en Ferran Torrent i l'incomparable Butxana
de Ferran Torrent m'agrada molt la trilogia de Societat limitada, etc
Com diu en Jordi: "Mai m’han atret els best-sellers –afirmació una mica tòpica però real". També em van recomaná el llibre i em vaig "enganxá". (un altre tópic:) no podia parar de llegir, tan que ja he llegit la segona part.
m´agradaría saber la vostre opinió de aquest segon llibre.
per mi, el primer es realment el sorprenent!
M'he apuntat llegir alguna cosa de Mankell. Ja sou diversos els que m'ho heu recomanat.
Del segon llibre de Millenium ja us comentaré alguna cosa quan l'hagi llegit.
I sobre el Torrent, es un dels meus escriptors de capçalera des que el vaig descobrir el 1995 amb 'Gràcies per la propina'. A partir de llavors vaig anar llegint el que ha anat treient i he tirat enrera amb el que havia escrit. 'Societat linitada' és més que recomanable.
Publica un comentari a l'entrada