Estat d'excepció democràtica

Aquesta mitjanit de dijous a divendres engega la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. Vivim el ritual de l'enganxada dels cartells electorals dels diferents partits. Que no són els primers, perquè ja fa dies que els nostres carrers i carreteres estan plens de cartells, banderoles, tanques i altres artilugis. L'única diferència és que en aquests cartells no et demanen explícitament el vot. Ho fan implícitament o rajant directament del contrari, enarborant el vot de la por sense demanar el vot. Enginyeria electoral.

Em ple segle XXI continuem regits per uns rituals i unes regles electorals desfassades i fins i tot antiemocràtiques. En aquest segon paquet estan els blocs electorals als informatius dels mitjans públics. Primer de tot se silencien els partits que no tenen representació parlamentària i després s'ordenen i es cronometren les notícies sobre les diferents candidatures, passant-se per on l'esquena perd el nom els criteris de noticiabilitat. I el més greu del cas és que ara es vol estendre aqueta pràctica tan "democràtica" als mitjans privats. Una democràcia elitista?

Preparem-nos per la bogeria d'aquest darrer esprint de campanys, amb els partits i els candidats traient el fetge per la boca, dopant-se per no perdre la veu o superar qualsevol tipus de malaltia. Han de ser superhomes i superdones que fan desenes de voltes al nostre país. El mítings multitudinaris continuen de moda en ple segle XXI, compartint espai amb les xarxes socials, que guanyen pes però no tant. Els experts parlen de la campanya permanent, que comença la nit electoral i acaba el dia de les eleccions, però els rituals i reglamentacions obsoletes continuen vigents i amb una perspectiva de llarga vida.