El titular d’aquestes eleccions del 28-N és fácil: Covergència i Unió ha guanyat per golejada i governarà els propers quatre anys en solitari. Mas es convertirà en el nou president de Catalunya després de guanyar les seves terceres eleccions al Parlament. Un èxit personal i de la federació més que destacable. Aquests comicis tenen una dimensió històrica. CiU s’ha situat a nivells de representació al Parlament de la primera meitat dels anys noaranta, però el PSC ha obtingut el pitjor resultat de la seva història, per darrera dels 33 escons de la llista liderada per Joan Raventós el 1980. El tripartit ha estat un parèntesi de set anys en l’hegemonia convergent a la Generalitat i que ha deixat les forces integrants d’aquest govern molt pitjor que abans de signar l’acord.La desfeta socialista ha estat majúscula i el seu líder, José Montilla ja ha anunciat que en el proper congrés plega. El resultat del Partit Popular és el millor de la seva trajectòria a les eleccions catalanes, fins i tot millor que Vidal-Quadras el 1995, però serà estèril pel que fa a la seva influència en la política catalana. La debacle d’Esquerra Republicana ha estat de dimensions gegantines, retrocedint a resultats dels anys vuitanta i obrint una crisi de desenllaç imprevisible tenint en compte el caïnisme genètic d’aquesta formació. Els republicans han emptatat a deu escons amb Iniciativa, que és el partit del tripartit que menys baixa. Ciutadans manté els tres escons que tenia, un resultat més agre que dolç ja que cau de sisena a setena força per la irrupció de Solidaritat per la Independència, que entra a la cambra catalana amb quatre escons i és un altre dels vencedors del 28-N.
A la circumscripció de Tarragona també hi ha hagut un terratrèmol electoral, amb CiU pujant dos escons i assolint la meitat de la representació que hi havia en joc a la cambra catalana. La llista liderada per Josep Poblet ha tornat CiU a l’època de Jordi Pujol. L’altre vencedor dels comicis a Tarragona ha estat el Partit Popular, que ha fet història assolint el tercer diputat. Diputada, concretament la reusenca Alícia Alegret. El PSC retrocedeix un diputat i Esquerra Republica perd dos dels tres que tenia, una desfeta també històrica, ja que des del 1992 els mantenia. Iniciativa manté l’escó.
S’obre doncs una nova etapa a la política catalana: el post-tripartit. Convergència i Unió acumula la il·lusió pel canvi, un capital que haurà de saber administrar. Les forces del tripartit hauran de llepar-se les ferides a l’oposició i el PP interpretar bé un resultat molt positiu però eixorc pel que fa a la influència en la política catalana. Solidaritat Catalana entra al Parlament amb força superant Ciutadans, que tot i això consolida la seva presència en el panorama polític català. Aquest és el panorama després del terratrèmol del 28-N.
Publicat al diari digital Delcamp.cat
1 comentari:
En el primer moment el que es constata es que: som un país de covards. No pot ser que 1.100.000 persones cridin independència un 10J, que 600.000 diguin SI a les consultes i que només 351.165 persones han votat partits que son o que es defineixen com independentistes ( E/SI/ Rcat).
A no ser que, pot ser aquesta sigui la explicació: que les persones que es diuen independentistes també hagin votat altres opcions com CiU, emmirallats pel tema de l’impossible concert econòmic, que sembla ara que CiU deixa per a més endavant.
Cal constatar l’éxit de CiU , crec més per demèrit de l’anomenat Tripartit.
També cal constatar, l’èxit d’una coalició nascuda tres mesos abans de les Eleccions com Solidaritat Independentista. Molt més que el partit de Laporta com queda palès en les persones de “ solvència contrastada” que acompanyen al Diputat Laporta , Lopez Tena , Uriel Bertran, Isabel Clara-Simó, Toni Estrubell , o a qui a Tarragona Hector Lopez-Bofill, Albert Pereira etc........
Cal també constatar la ràpida reacció del PSC per solucionar la crisi arran de la debacle. Que pot anar per dos camins diferents, be mes espanyolisme o bé decantar-se pel catalanisme, la no assistència de l’Antoni Castells a la reunió de l’executiva i el silenci de Tura pot donar pistes . La autoimmolació del president Montilla l’honora i facilita el camí per passar la travessia del desert amb una altre candidat.
En l’altre costat hi ha Esquerra (abans ERC) segueix tan autista com sempre, culpant en part als altres de la debacle, (encara que el president Benach si que ha fet autocrítica, a nivell personal i no de partit) Pot ser hauria de buscar en la seva falta de coherència dient-se un partit independentista. Ara es tracta d’elaborar un full de ruta, però que el tenien ? . Volia convocar un referèndum? Que no ho sap el senyor Ridao que la Generalitat no te capacitat per convocar un referèndum sense l’aprovació de les corts ? Em recorda al concert econòmic de CiU.
El PP s’ha beneficiat del vot antizapatero , adobat amb el tema de la immigració utilitzat en la “ precampanya” per Garcia Albiol i amagat hàbilment en campanya, excepte per l’estirabot del Joc.
ICV-EUiA - Ha vist premiada la seva coherència fins al final, ens agradarà o no, però han estat coherents defensant el tripartit fins al final i els seus votants li han premiat.
Ciutadans – s’esperaven més, però han consolidat els 3, posats a fer polítiques anticatalanes la gent prefereix l’original i ja tènen el PP. Fins i tot en això som diferents els catalans i el seu referent espanyol UpyD de Rosa diez ha quedat per darrera la CORI i El partit Pirata amb 5.000 Vots.
Poser aquesta nova composició del parlament i la nova etapa política que ens ve a sobre farà que molts ens tornem a apssionar per la políca.
Es la meva modesta opinió. X.
Publica un comentari a l'entrada