Píndoles electorals (XI): Darrera reflexió

Ai la jornada de reflexió! Un gran anacronisme en ple segle XXI, però una gran oportunitat perquè els candidats es recuperin almenys una mica després de l'esprint frenètic dels darrers quinze dies. Demà els espera un altre dia mooolt llarg. Qui reflexiona? Poca gent. La inmensa majoria de catalans i catalanes que estan disposats demà a acudir als col·legis electorals té el vot decidit i hi ha una minoria que dubta entre dues o com a màxim tres opcions diferents. La darrera setmana de campanya ha estat marcada pel cara a cara frustrat i els missatges desesperats dels candidats. Uns demanen als seus fidels que no es confiïn, altres fan un darrer esforç per despertar els desencantats i altres (o els mateixos) intenten reviure els vells fantasmes.

CiU ha tingut de buscar aquests darrers dues de campanya el difícil equilibri entre ser el carro guanyador per una banda, i el triomfalisme i l'eufòria entre les seves bases per l'altra. Els socialistes ha tornat als vells rituals de campanya: omplir el Sant Jordi i portar Felipe González. També hi era Zapatero, que possiblement resta més que suma. Esquerra s'ha tornat monotemàtica amb el missatge "el PP només el podem frenar nosaltres" i el PP li ha passat em mateix amb el seu missatge "som l'unica garantia per frenar la deriva independentista". Són els dos grans vasos comnicants de la política catalana. El tercer lloc, sempre tan simbòlic, està en joc.

Iniciativa ha continuat basant la campanya amb tres termes -ecologia, sostenibilitat, contra els poderosos- per consolidar el seu espai. Ciutadans segueixen força crescuts i barallant-se per l'espai fronteres amb socialistes i populars. Laporta ha marcat distàncies de la seva musa Maria Lapiedra però manté grans possibilitats d'entrar al Parlament i pot ser la gran sensació del 28-N. O una gran decepció. Tot es desvelarà en poques hores. I tot no haurà fet més que començar.