Aquesta setmana ha estat la de l'enterrament definitiu del tripartit. O això sembla. El Partit Socialista, en paraules del seu candidat, José Montilla, i altres dirigents ha renegat definitivament de la coalició que els ha permès i encara els permet governar Catalunya des de l'any 2003. Esquerra Republicana ja fa setmanes que es distancia dels socialistes enarborant la bandera de la independència. Iniciativa continua sent el gran defensor del tripartit i és que aquesta fòrmula és l'única que tenen per mantenir-se en el govern.Però han estat molts els qui davant d'aquestes manifestacions han mirat quatre anys enrera i han vist que el posicionament dels partits que integren el tripartit era gairebé el mateix que ara. Van sumar i van pactar novament. I més ràpid que el 2003. La diferència és que les tres formacions del tripartit en prou feines passen els 55 escons -la majoria absoluta són 68- en l'enquesta més favorable. La gran pregunta és, en cas d'un bolc electoral en aquestes quatre setmans que falten pel 28-N i les matemàtiques tornessin a afavorir el tripartit, si es tornaria a signar el pacte per tercer cop.
Els tres membres del tripartit estan assegurant electorats i, en el cas del PSC, intentant mobilitzar els votants més espanyolistes -'No som independentistes', diu l'últim cartell de la factoria Collboni- que només s'activen davant els comicis generals. També el PP està apretant molt per mantenir el seu electorat tradicional amb un discurs cada cop més extrem en la llengua i la immigració. L'objectiu és aturar la fuga de vots cap a Ciutadans i Plataforma per Catalunya. La lluita pel centre, on s'ha instal·lat còmodament CiU, és una missió molt complicada i l'objectiu dels conservadors és consolidar l'espai actual tapant les vies d'aigua als extrems amb un discurs cada cop més radical. Veurem si no es passen de frenada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada