Una mica més vallenc

Fa més de dos anys i mig que treballo a Valls. Des de llavors he anat coneixent la ciutat i també la comarca. Com a cap de Comunicació i Premsa del Consell Comarcal de l'Alt Camp és gairebé una obligació. Però també ha estat un plaer i una manera d'enriquir-me personlment. En aquests més de trenta mesos he recorregut gairebé tots els racons de la comarca. L'Alt Camp és terra de constrastos -matisos que diu a Marina- i poc tenen a veure les planes plantades de vinya amb la mitja muntanya de Mont-ral o Querol, les cabanes de pedra seca del Pla amb el monestir de Santes Creus o la ruralitat de la Masó amb la capitalitat de Valls. Però hi ha un sentiment de pertinença a una comarca.

Valls és la capital d'aquesta comarca i des de fa setmanes està vivint un compte enrera molt especial cap a les Festes Decennals de la Candela 2011. Se'n prepara una de grossa, com cada deu anys. Pels que no som de Valls ens costa comprendre el significat d'aquestes festes però poc a poc estic copsant que són molt especials. I ha estat per a mi un honor canviar aquest dimarts el marcador de les Festes de la Candela, instal·lat a la Font de la Manxa. Gràcies per donar-me aquesta oportunitat. M'heu fet sentir un vallenc més, tot i que ni hi he nascut, ni hi visc només fa dos anys i mig que hi treballo. Estic molt agraït i vull sentir i compendre aquest esperit de les Decennals de la Candela. Almenys ho intentaré.

P.D. L'únic record de les Decennals de la Candela que tinc en primera persona és el 1991, quan amb uns amics vam pujar a un mític concert al Joana Ballart amb Els Pets, Sopa de Cabra i Bars, que van obrir el concert. El cantant d'aquest darrer grup encara era un paio i cantava la mítica cançó Ramon, ets un mamón. Ahir ho recordava amb una amiga que casualment també ho era.