Píndoles electorals (X): Candidat amb data de caducitat

Tenim sobre la taula les darreres enquestes sobre les eleccions al Parlament de Catalunya –almenys publicades en territori català- i no fan res més que consolidar el que ja avançaven els sondejos fa setmanes: CiU frega la majoria absoluta, el PSC baixa, ERC pateix una debacle, el PP i Ciutadans mantenen o fins i tot poden pujar algun escó, Iniciativa en pot perdre algun i Solidaritat té possibilitats d’entrar al Parlament. Queda, com diu el tòpic, l’enquesta definitiva, la de diumenge vinent, però només un cataclisme podria provocar un bolc electoral com el del 2004. Recordem, però, que llavors, alguns sondejos ja indicaven un empat tècnic PP-PSOE i no una diferència de trenta escons o més entre la primera i la segona força.

Hem viscut una setmana marcada per la frivolització –o erotització- de la campanya. No només Carmen de Mairena ha ensenyat els pits en un míting a la Universitat Pompeu Fabra -més que previsible- , sinó que hem vist un vídeo molt pujat de to amb final destrempador de Montserrat Nebrera o un altre que comparava votar el PSC amb tenir un orgasme femení –curiós si més no-. I com no, la pornostar Maria Lapiedra demanant el vot per Laporta. Els estrategs de CiU es mostren preocupats amb el to que estava agafant la campanya, ja que a ells els convé tranquilitat per acabar de rematar el triomf que apunten les enquestes.

Curiosa la reacció del Partit Socialista en aquest equador de la campanya davant l’adversitat dels sondejos. Montilla s’ha posat data de caducitat si guanya les eleccions: 2014. Si és novament president plegarà en acabar la legislatura. Permeteu-me la maldat: sembla que ens hagi dit que si és president novament només l’haurem d’aguantar quatre anys més. I d’aquesta manera s’ha obert el meló successori, amb Montserrat Tura com a principal favorita. També ha estat la setmana de la febre per conèixer el patrimoni dels candidats, inciada per ecosocialista Joan Herrera. Hem vist que cap dels caps de llista catalans és tan “pobre” com l’actual vicepresident tercer de govern espanyol i expresident de la Junta d’Andalusia, que també va fer públic el seu patrimoni fa uns mesos. Esperem que els diners del seu ministeri els administri millor. O és que no surt tot?