dilluns, de febrer 28, 2011

La batalla de Tarragona

Fins fa uns mesos hi havia un relat molt consolidat en la política tarragonina que afirmava que Josep Fèlix Ballesteros ho tenia molt fàcil per ser quatre anys més alcalde de Tarragona i fins i tot tenia la majoria absoluta molt a l’abast el proper 22 de maig. Fins i tot semblava que CiU havia posat la vista en l’any 2015 amb la retirada de Joan Aregio i l’aposta per una candidata independent i amb menys d’un mandat com a regidora, Victòria Forns. Però els resultats a les eleccions al Parlament del novembre passat han envalentit la federació nacionalista, que veu possible recuperar l’alcaldia tarragonina només quatre anys després de la desfeta de 2007.

Aquesta hipotètica nova alcaldia convergent passa inexcusablement per un pacte amb el Partit Popular. La resta, és fer volar coloms. Precisament el PP ha arrencat molt fort la campanya municipal, reivindicant el nadalisme –com ja va fer fa quatre anys- i potenciant el candidat amb estratègies tan “atrevides” com un jingle adaptant una cançó de Lady Gaga que no deixa indiferent a ningú. O és genial o és molt cutre. No hi ha terme mig. La notorietat obtinguda aquesta setmana per Alejandro Fernández ha estat estratosfèrica. A l’altra banda de l’espectre polític, un Sergi de los Ríos, que com si de Jordi Hereu es tractés, ha sortit reforçat després de les seves particulars primàries enfront Quim Vendrell, intenta unir l’independentisme després de la desfeta del 28-N. Esquerra és el soci necessari del PSC per mantenir-se al govern. El retorn d’Iniciativa al ple tarragoní és una missió possible però molt complicada per a Arga Sentís.

Aquesta setmana hem viscut una pujada de tensió preelectoral molt forta entre socialistes i convergents. Els atacs de Victòria Forns a la candidatura als Jocs del Mediterrani –que han passat del 2013 al 2017 després de l’elecció de la ciutat turca de Mersin per a la primera data- i el fitxatge com a número tres de la llista convergent del dirigent veïnal Xavier Quintana, que havia sonat per a la candidatura socialista, han estat resposts per Josep Fèlix Ballesteros amb una inesperada violència dialèctica, acusant la candidata convergent de no estimar Tarragona perquè no hi ha nascut i penjant-li el cartell de ‘Perro del Hoterlano”. Un terreny molt pantanós per a què el trepitgi el cap de cartell socialista i no un dels seus escuders. Sense anar més lluny, l’antecessor de Ballesteros com alcaldable socialista per Tarragona, Xavier Sabaté, és nascut a Flix.

A Tarragona hi ha batalla quan fins fa unes setmanes molts es pensaven que no hi hauria partit, que tot ja estava sentenciat. Una alcaldía emblemàtica pels socialistes com Tarragona està en perill. Hi ha nervis i els socialistes estan focalitzant els atacs sobre la candidata convergent, Victòria Forns, intentant explotar la seva inexperiència política i una imatge freda i distant que transmet, amb l’objectiu de contrarrestar una marca política, la de CiU, que des de fa uns mesos torna a cotitzar a l’alça a Tarragona. I no oblidem un tercer en discòrdia que reivindica el seu espai a través de la viralitat d'Internet i un escampall de tanques publicitàries per la ciutat. La batalla de Tarragona promet intensitat i duresa. Hi ha molt en joc.

Publicat a Delcamp.cat

9 comentaris:

Octavi ha dit...

No descartis la sociovergència Jordi...

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

M'agradaria afegir una dada que pot ser significativa: el PP ha estat la segona força a la ciutat a les darreres tres conteses electorals.

Com bé diu l'Octavi, la sociovergència és molt possible, sobre tot aritmèticament.

Tampoc podem descartar altres escenaris, com el que veiem a la Generalitat, o un altre escenari alternatiu de més recorregut temporal. Al final, no dubteu que els ciutadans decidiran.

El que sembla clar per les enquestes és que el consistori tendeix a tres forces i que les probabilitats d'una majoria absoluta són molt minses.

jordi salvat ha dit...

Sociovergència, un ajuntament amb només tres forces... són escenaris que estan repetint-se amb força les darreres setmanes. La sociovergència seria negativa per a CiU a mig termini. Els pactes de dels dos grans partits sempre afavoreixen qui té l'alcaldia i en surt malparat el que no. Exemples, mil. Per exemple el PSC després del pacte dels noaranta a Tarragona

unatgnamillor ha dit...

A mi el que m'intriga és com una candidata es pot presentar com el "canvi" quan el seu partit ha estat fa tres anya al capdavant de l'ajyntament durant 18 anys.
Serà el canvi al xanxullisme un altre cop.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Jordi: Exactament. A més, en clau de ciutat, pensem que la gran majoria de temes urbanístics polèmics i projectes conflictius s'engendren en aquell pacte.

Una: tota la raó. El canvi és Ale Alejandro.

Per cert, Ballesteros porta de regidor des del 83. Ha governat la ciutat TRES VEGADES!!!!

Anònim ha dit...

Experiencia y voluntad de servir a Tarragona, este es Ballesteros.

Octavi ha dit...

Ballesteros no hi va ser durant el mandat 1995-1999. És a dir, ell no va pactar amb CiU.

jordi salvat ha dit...

PIIIIIIPPP. Error Saumell: Ballesteros no hi va ser en el mandat 1999-2003.L'anterior sí!

Octavi ha dit...

glups! tens raó!!!! llavors, ara sí que veig la sociovergència més a prop!!!!