Aquests dies són molts els polítics i de diferents formacions que lamenten la baixa participació a les eleccions municipals del 27 de maig. Les dades són concloents: per exemple a Tarragona la participació ha baixat del 60,51% al 53,06 i un 1,84% vots en blanc. En altres poblacions la l'abstenció encara ha estat més alta: a Cambrils, un 49,26% de persones que no van anar a votar. El descens de la participació fa baixar la legitimitat democràtica dels nostres representants polítics.
Però fins a quin nivell preocupa la pujada de l'abstenció als polítics? Pel que fa a la seva representació, ja que el repartiment de regidors es fa a partir dels vots emesos i no del total del cens. Us imagineu que només s'omplissin els escons que proporcionalment toquen pel total del cens, incloent l'abstenció? En els Ajuntaments sorgits dels darrers comicis hi hauria gairebé la meitat de les cadires buides. Potser el president Montilla no diria que la baixa participació és a causa que la gent viu molt bé al nostre país i ja li va bé el que hi ha. A ell si que li va bé que no voti massa gent, mentre al seu partit no l'afecti.
Ai les cadires! Aquesta és la gran percepció de la majoria dels votants: els polítics estan allunyats del poble i només es preocupen de mantenir un sou que molts no tindrien en l'empresa privada i les quotes de poder. Solucions n'hi ha diverses per afavorir la participació. Una són les llistes obertes. Però els partits, estructures tancades i molt jeràrquiques, els crea verdaders mals de panxa la possibilitat que la gent pugui votar obertament sense haver de respectar l'ordre que ells estableixen. En les seves candidatures s'hi colen persones persones de l'aparell els partits sense cap mena de carisma i relació amb els municipis.
L'elecció directa de l'alcalde seria una altra mesura interessant, que reforçaria aquesta figura davant d'un plenari que es mou per interessos de partit o particulars i impulsa pactes antinatura o mocions de censura traumàtiques. Tampochauria de fer por convocar consultes populars des dels Ajuntaments. Una altra opció és votar en un jornada laboral i no en diumenge o festiu, que combinat amb la posa conscienciació política dels ciutadans provoca aquestes abstencions récord. Als polítics els cal valentia i no pensar tant en el "cadirot". Permeteu-me ser pessimista però crec que tot continuarà igual.
9 comentaris:
Per primera vegada he estat en una mesa electoral com a vocal. I he pogut posar cara a diversos factors, ja que he vist, tant desfilar com no, els meus veïns més propers. Primer: els joves no han votat, els jubilats ho han fet gairebé tots i els madurs mig mig. Segon: la manca de cultura política és molt alta. És el que m'ha sorprès més: la gent no coneix què fa cada institució i no té ganes de saber-ho. Tercer: molts abstencionismes són bones persones, tenen feina segura, un bon cotxe i et saluden per l'escala. N'estic segur que tant els en dóna un, com l'altre, com el de més enllà. I no ho viuen dramàticament, sinó que ja els està bé.
crec que NO els preocupa l'abstenció. Ho diuen, però ells treune rèdit dels pocs vots.
En part ja els hi va bé l'abstenció: prefereixen un abstencionista que un que voti l'opció contrària. N'estic segur! Avui ser polític en olts casos s'ha convertit en un negoci molt lucrariu.
En l'assumpte de l'abstenció hi ha alguna cosa que posa els pèls de punta. No és sinó la suposició que els polítics són corruptes i aprofitats i els que no ho són - el poble, la classe o la nació segons les versions - són els virtuosos, els nets, oprimits pels dolents. Això ve a tomb de la suposada divisió entre la gent i els polítics. Penso que tot plegat és simple ficció: els polítics són el reflex més fidel del que som. Si miro en el món laboral, en el món associatiu, en el món comercial hi trobo tants impresentables i corruptes com en el món polític. De què ens estranyem ? La primera intervenció ha encertat quan ha dit que falta molta cultura política.
Sóc ja grandet i el meu professor de "Formación del Espíritu Nacional" deia ja el que ara és tan corrent de dir i trobem tan natural: els partits són una lacra, són la pesta i la causa de tots els mals i de la decadència de la "España eterna". Ens hem tornat franquistes ?
Querido Enric, no estoy de acuerdo con la comparación que haces con los politicos y el mundo laboral.
Si contaramos la cantidad de profesionales que hay en el mundo laboral y se aplicara un tanto por ciento, los politicos siendo menor cantidad que los profesionales,darian un mayor porcentaje de corrupción, de esto estoy seguro.. te lo argumento:
Cuando una empresa privada, decide, hacer una imversión, el departamento de compras, solicita, como minimo cuatro ofertas y las hojas de solicitud tecnica son confeccionadas por el departamento tecnico de la empresa, el cual no tiene ningún ligamen, con el de compras, piensa que ademas no pueden ofertar dos empresas de la misma población, sumalé que los presupuestos que nos hacen, exigimos el detalle de todo,( Proyecto, materiales, horas y puesta a punto en nuestras factorias). Una vez que se tienen las cuatro ofertas,una comisión tecnica, junto a gerencia, decide al candidato mejor posicionado, y firmando este una serie de contratos muy rigurosos, los cuales, contemplan, penalizaciones economicas muy severas, tanto en plazo de entrega, como en la calidad tecnica.
Si a todo lo expuesto le sumamos, una auditoria anual por grandes empresas auditoras, con personal altamente cualificado, la cosa esta muy jodida, piensa que no podemos ni cojer una pequeño obsequio para navidad, cada día hay mas empresas que nos advieten, de lo que podemos y no podemos hacer,los investigadores privados en el sector de la automoción, esta de moda.. Ademas te pondre un ejemplo: La tardanza en el plazo de entrega de la C/Anton Roig, teniendo en cuenta que esta sea de seis meses y si nos imaginamos que el mismo coste economico que tiene la calle,en el sector que yo hago referencia, se descontaria un 35% del coste total de la c/ al constructor, como penalización,¿ Cuanto descontareis al contructor?, teneis contratos que especifiquen, esto?.. para nada tiene comparación, hoy si te digo que no me cuentes milongas..besitos
Jordi, a los politicos generalmente, no les preocupa el absentismo, fijate en las palabras del Sr. Montilla: La abstención se debe al contento de la gente, con la clase politica... para muestra, un botón... hasta que punto merece respeto, este señorito andaluz. besitos
Fantasma,
No vull entrar a discutir cas per cas, però em sembla una ingenuïtat molt gran pensar que en el món privat laboral no es donen situacions de favoritisme, engany i descontrol. Altra cosa és si això es publicita tant com en el sector públic. He treballat com a assessor d'empreses i te'n podria explicar a grapats. Mantinc el que he dit: els polítics són un reflex distorsionat del que som, però, alhora, el reflex més fidel.
Si hi ha polítics corruptes és perquè hi ha ciutadans que estan disposats a corrompre, bancs que callen, funcionaris que miren cap a una altra banda i jutges que diuen tenir massa feina. Gil y Gil va comptar amb moltíssimes complicitats privades i el seu discurs contra els polítics va ser tremendament popular
Enric, el control que hay en la empresa privada, es muy superior que el que teneis en los ayuntamiento, yo no pretendo discutir, solamente doy mi opinión, para terminar te diré, que en el sector privado, la gente se prepara, se forma, se especializa, en la politica, tenemos demasiados listillos y demagogos. besitos
Fantasma,
No treballo a cap ajuntament, ni tinc cap càrrec públic, ni estic afiliat a cap partit. Sempre he anat a votar i intento exercir la meva ciutadania a tot arreu.
No comparteixo la ideologia que el públic per definició és ineficaç i tendeix a la corrupció, mentre que el privat és eficient, estalviador i racional. S'han de fer moltes i moltes matisacions i aquest no és el lloc per fer-les. De pas, gràcies, Jordi.
Per últim, a mi se'm posa la carn de gallina quan algú impugna els polítics per sistema, tot atribuint-los l'origen dels mals. L'abstenció té moltes arestes: molt de conformisme, bastanta incultura, déu n'hi do quant de droperia, i , també, una mica de rebel·lia. ( no oblideu que els que protesten avui per avui són ben poquets)
Publica un comentari a l'entrada