Sarkozy guanya a França i puja l'independentisme escocès

Avui em sento gairebé obligat a parlar de les elecccions presidencials franceses. Les he seguit bastant d'aprop i amb una certa distància, sense apassionament, perquè cap dels dos candidats de la segona volta em feia el pes. Com ja vaig dir fa uns dies, a mi m'agradava més el centrista Bayrou, eliminat a la primera volta. El dretà Nicolas Sarkozy ha guanyat. I ho ha fet amb contundència: 53% a 47%. Se l'ha de felicitar i també s'ha de consolar a la socialista Segolene Royal i el seu amic Zapatero.

Que ha passat a França? Sarkozy va començar la cursa anant en primera posició i l'ha mantingut durant tota la competició electoral. Royal va arrassar a les primàries socialistes, però una vegada ha arribat l'hora de la veritat, en uns comicis amb un récord de participació, per sobre del 80% -quina enveja que tenen els polítics catalans i espanyols- ha estat clarament derrotada. I Sarkozy no és cap gran crack. Escorat molt a la dreta, amb un paper com a ministre de l'Interior amb força punts negres, repudiat pel seu mentor polític, Jacques Chirac... però ha sabut connectar millor amb l'electorat gal. Sarkozy ha sabut modul·lar el punt just de populisme i d'imatge de fermesa.

Haurem de veure com actua Sarkozy com a president de la República Francesa. El llistó no el té massa amunt. Jacques Chirac no ha estat, ni molt menys, un gran president, tot i tenir 12 anys per demostrar-ho. Sarkozy va demostrar en el debat de dimectes més fusta de president que Royal, que es va posar massa nerviosa, i em comentava una persona que segur que no llegirà aquest bloc que la candidata socialista va perdre les eleccions quan va defensar l'entrada de Turquia a la Unió Europea. Els comicis francesos ens deixa unes quantes lliçons: uns sondejos que van clavar el resultat, un escrutini veloç i una candidata reconeixent la derrota ràpid, sense buscar excuses com veiem a les nostres nits electorals.

I com avançava en el titular, dijous hi va haver eleccions al Parlament Escocès -edifici dissenyat per cert per un català- i les va guanyar per primer cop l'Scotish National Party, que defensa la independència del país. La victòria va ser mínima, però donat l'avantatge que fins ara tenia fins ara el Partit Laborista és un èxit sense precedents pel sobiranisme escocès. A Catalunya aquests comicis han tingut un impacte destacat. En un moment com l'atual, amb la manca d'encaix de Cataluna dins l'Espanya unitària que defenses PSOE i PP, molts catalans mirem cap a Escòcia, que planteja la possibilitat d'un referèndum per la independència el 2010, quan fa uns anys semblava impossible. Haurem d'estar atents a la via escocesa.