Aquest cap de setmana Torredembarra posa fi a un dels grans anacronismes que ha patit durant anys: comença a emetre Ona la Torre. L'aparició d'emissores de ràdio municipals a Altafulla i Roda de Berà els darrers anys encara havian agreujat aquesta vergonyosa situació. Però enmig de la campanya electoral engega l'emissora torrenca i es posa fi a un llarg camí començat ja fa anys i culminat perla regidoria de Cultura, Participació i Societat de la Informació, dirigida per Gerard Ciuró.
Recordo a mitjan dels noaranta quan just havia començat la carrera de Periodisme haver parlat amb el llavors regidor de Cultura, Octavi Solé. Segons ell, estava gairebé tot fet. Fins i tot hi havia la freqüència assignada. Però mancava la voluntat política i sobrava la por a un nou mitjà de comunicació que des de l'Ajuntament no es pogués controlar. Però una sèrie de governs més valents i amb Jordi Rom com a motor han fet realitat el somni.
La programació d'Ona la Torre s'ha donat a una empresa privada, després de superar altres dues en un concurs. Jo era partidari d'una ràdio amb treballadors que depenguessin directament de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,ja creada, seguint l'exemple de Tarragona Ràdio. No ha esta així? Endavant. Crec que l'empresa guanyadora i els professionals que hi han al capdavant són molt vàlids.
Recordo ara fa unes mesos un visionari que escrivia un article a El Mónic donant per suposat que jo seria el directora d'Ona la Torre. Però com diu aquell: "el tiempo, ese juez supremo que da y quita la razón". No sóc director d'Ona la Torre. És l'Albert Bonet, que l'he conegut a Altafulla Ràdio, on participo a les tertúlies, i crec que ho farà molt bé. El més important és que Torredembarra ja té ràdio i, a més, en un espai privilegiat, el Parc de Cal Llovet, amb un estudi que es pot veure del carrer que farà la ràdio més ciutadana.
Felicitats Torredembarra!!!
(Afegit dissabte a la tarda) Aquest matí hem fet història. Ona la Torre ha engegat les seves emissions amb una jornada de portes obertes. Amb força èxit per cert. He tingut l'oportunitat de participar en la tertúlia inicial junt amb els companys periodistes Tomàs Carot, Antoni Vilà i Albert Jansà i la directora teatral entre moltes altres coses Maria Rosa Wenberg. Hem parlat dels antecedents de la ràdio a Torredembarra i el món de la comunicació local. Es respirava una atmòsfera de moment històric. El dissabte 19 de maig quedarà en el record.
13 comentaris:
Quina sort que no siguis el director!!!
Felicitats Torredembarra!!!!!!!!!!
Espero que la ràdio no rebi comentaris com el d'aquest anònim perquè l'enfonsareu en un tres i no res. Amb el que ha costat que el poble en tingués una...a veure que tal va.
Per cert, com es que arriba tan tard un mitjà tan interessant pel poble?
Sempre que s'aporpen eleccions municipals sempre es fan coses i es fan inauguracions per sorpresa com es el cas de la radio.
També per exemple en el debat del passat divendres el senyor alcalde es va sorprende am la noticia de:
Començarem la rehabilitación del Patronat Antonio Roig ( Escola Municipal de Musica , del tot necessaria aixo si, pero que ningú n'estava assebentat.
Soc de la opinio que caldrian fer eleccions municipas cada any i potser d'aquesta manera es farien les coses mes aviat.
Tu periodista?????
Periodista?
Doncs sí. Llicenciat per la Universitat Autònoma i amb més de deu anys treballant en diferents mitjans.
Periodista?? o guitarrista??
I els del Mònic castigats!
El Patronato Antonio Roig, tiene una historia que permite entender como se hacian las cosas.
El testamento del Sr. A. Roig, no se ejecuto, los estatutos eran preconstitucionales, no se habian cambiado en los registros oficiales a los patronos, por tanto no se podia solicitar ninguna hipoteca sobre el espacio, etc. etc., si se le añade, que el Ayuntamiento no puede invertir en propiedades ajenas, nos da como resultado, que tras dos años de gestiones en las administraciones superiores a la Local, se ha conseguido legalizar el Patronato, ahora se puede llevar a efecto las obras por parte del propio Patronato, y el Ayuntamiento paga como alquiler una cantidad que permite al Patronato sufragar los gastos de la hipoteca. Sin elecciones municipales, también se hubiera podido hacer ahora, despues de dos años de mover papeles, por no haberse hecho bien las cosas anteriormente.
No dubto de la professionalitat dels periodistes de l’emissora de la Torre. Però, puc assegurar que aquesta ràdio s’ha deixat perdre un excel•lent professional. I ja és hora que la Torre, si vol mirar el futur comenci a plantejar-se com evitar la fuga de persones preparades...
I et dic que ets bo perquè ho crec. Deixant de banda, la meva ideologia i la teva. I em fa ràbia que la gent desqualifiqui als demés només perquè no tenen les mateixes idees que les seves. Demostren ser molt egocèntrics, al estar sempre en possessió de la veritat absoluta, i bastant covards, al criticar només des de l’anonimat.
Fa molts anys, en plena adolescència a mi no em despertaves moltes simpaties. Un comentari desafortunat que vas fer-me en conya sobre els meus orígens castellanoparlants, i que aleshores jo no vaig saber entendre, i del que tu ni te’n deus recordar van fer que no et mirés amb bons ulls durant una temporada. Però, després et vaig conèixer i sobretot t’he llegit (no com d’altres que parlen de tu sense ni saber ON ni COM escrius), i vaig comprovar que, més enllà de les meves idees i de les teves (que després no van resultar tan dispars), ets un bon professional: apassionat, responsable, compromès i rigorós. No confons opinió amb informació, perquè escrius cada cosa en el seu lloc. I si algú no ho creu potser és perquè ell o ella desconeix quina és la secció apropiada del diari per cada article. I això no és així perquè ho digui jo. Sinó perquè qualsevol que en dubti pot trobar-ne mostres a l’hemeroteca si es que no s’anima a llegir el diari del dia. Felicitats per la teva feina i pel teu esforç.
Lídia.
Lidia,
Com tu ja avances no recordo aquest episodi de la nostra adolescència. Però això no m'impedeix de demanar-te perdó. Rectificar és de savis. Gràcies per aquestes reflexions que m'animen a seguir endavant amb aquest bloc que no és més que una eina de comunicació i un fòrum de debat que em dóna moltes satisfaccions. També, com tu dius, entren alguns personatges que amagats darrera l'anonimat m'intenten desqualificar i no se n'adonen que es desqualifiquen a ells mateixos. No són molt amic de les frases lapidàries però "No ofèn qui vol sinó qui pot". I aquests no poden.
Tu també ets una gran professional. Et vaig perdre la pista després de l'època del negre episodi que recordaves i et vaig retrobar ja fa més d'un any. En la teva nova aventura laboral estàs demostrant que vals. I t'ho diu "un client", però també un amic.
I m'agrada molt que em diguis que separo sempre l'opinió de la informació. Sempre ho he intentat perquè crec que és bàsic en el periodisme ben fet.
Una abraçada
No hi ha cap dubte, aquesta noia la Lidia deu estar enamorada perquè sinó es impossible tantes floretes. Qui hagi anat seguint els teus escrits i les teves crítiques de ben segur que sap a qui fas costat. I tampoc te´n amagues de deixar ben mal parats a la resta.
jemi
Jemi,
Et tornes a equivocar. La Lídia és nòvia d'un amic meu i aquestes coses són sagrades. La cançoneta aquesta de que faig costat a uns que si tinc el carnet d'aquests i coses per l'estil ja no m'afecten. Torna a repassar els escrits i veuràs crítiques cap a tothom. Passa que n'hi ha que se les mereixen més que altres.
ANÒNIM: Tu no deus tenir gaires amics, ni amigues, veritat? Perquè si assumeixes que algú que en parla bé d'un altre és perquè n'està enamorat... Jo dec tenir molts nòvios i nòvies... Doncs llàstima però només en tinc un... Però, et reconec bon gust! Tens raó el Jordi "està de bon veure", com tu bé reconeixes al intentar buscar-li més nòvies de la que ja té... No serà que n'estàs tu una mica d'ell???
I per últim, jo no he vist que el Jordi escrigui a la Razón. Potser ho té previst i encara no ens ha dit res.. Però, m'inclino més a pensar que hi ha persones que tot i la grafia, la maquetació i la paginació, marcadament diferents, de les pàgines d'opinió encara no les diferencien de les notícies o encara no han entés bé la seva funció. Perquè hi deuen ser... Per opinar o per embolicar l'entrepà? Potser per les dues coses, no?
Lídia
Publica un comentari a l'entrada