Reflexions del dia de reflexió

Avui és jornada de reflexió. Tot Catalunya està pensant que votarà aquest diumenge a les eleccions municipals? Res més lluny de la realitat. Gairebé tothom té el vot decidit i potser algú dubta sobre si anirà a votar o se sumarà a les hosts cada vegada més nombroses de l'abstenció. Ahir em va trucar una persona preguntant-me com havia de fer-ho per votar en blanc, ja que sentia tenir el deure d'anar a votar però no la convencia cap candidatura. Ni a aquesta persona ni a la seva parella. Serà l'abstenció o el vot en blanc els grans protagonistes del 27-M?

En aquesta jornada de reflexió, com ja tinc decidir el meu vot, reflexiono sobre la campanya electoral que ahir vam acabar. Massa llarga! Han estat quinze dies enfocats com un esprint final d'una llarguíssima precampanya. Alguns partits la van començar a mig mandat i fins i tot l'endemà de les darreres municipals, un cop relegats a l'oposició. La campanya hauria de durar una setmana, ja que la precampaya cada cop té més protagonisme i té només una diferència amb la campanya: que no es pot demanar explícitament el vot. A Tarragona -on treballo- i Torredembarra -on visc- han estat dies molt intensos perquè la cosa està molt igualada i tot és possible. Al subconscient m'han quedat moltes "històries" apuntades, que es complementaran a partir de demà al vespre amb els resultats.

Les campanyes electorals estan plenes de rituals i de pràctiques cada vegada més en qüestió. Algunes evolucionen, però no eviten el desprestigi de la política i un distanciament evident de la majoria de la societat de la classe política, que sembla parlar un altre idioma. Però jo aquest l'idioma sembla que l'entenc ja que per a mi les jornades electorals tenen una màgia especial. Viure-la treballant en un mitjà de comunicació té el seu encant. Treballes molt i l'endemà estàs fet pols. T'aixeques amb una sensació estranya, però entranyable.

En les darreres eleccions municipals treballava a Més TV i em va tocar cobrir els comicis municipals de Vila-seca, Salou i Torredembarra. El Juanjo Ucha (el càmera) i jo anàvem d'un lloc a l'altre gravant falsos directes. Quines eleccions tan diferents en cada municipi! A Vila-seca el convergent Josep Poblet va arrassar (12 de 17 regidors). A Salou, Esteve Ferran va perdre la majoria absoluta i se'm va posar a plorar a dalt de la tarima de l'envelat que havia muntat el seu partit, FUPS. I Torredembarra? El caos, com sempre. El PSC i CiU separats per un vot i disputant-se el quart regidor als jutjats.

Reflexions del dia de reflexió.