dimecres, de maig 02, 2007

Dues històries monàrquiques


Com heu pogut comprovar, he estat uns quants dies desconnectat de l'actualitat i també del bloc. He penjat l'article que he publicat al darrer número del Diari de la Torre sobre l'apassionant política torrenca i res més en sis dies. Aquestes minivacances m'han servit per oxigenar-me i preparar-me per l'esprint de les eleccions municipals, ja sigui a Tarragona o Torredembarra. El meu objectiu era desconnectar però diumenge no vaig poder esquivar el naixement de la segona filla dels prínceps Felip i Letizia.

Com passa de forma cíclica amb els casaments i naixements dins la Família Real, una gran tonteria envaeix els mitjans de comunicació i es converteix en notícia les obvietats més irrellevants, com el que diu -en un tall de veu força inaudible- la infanta Elena sobre la seva neboda, un devassall de tòpics. El país gairebé es paralitza informativament parlant. Paral·lelament, sorgeix el gran debat sobre si s'ha de canviar la llei de successió, ja que si Leonor i Sofia tenen un germanet, tal com els va passar a les seves tietes Elena i Cristina, el rei serà el varó i ella es quedarà amb un pam de nas, és a dir, infantes tota la vida les dues. Sigui quin sigui el destí d'aquestes dues nenes, tenen la vida solucionada i la seva existència serà molt diferent de la resta noies de la seva edat. Així és la monarquia.

Si s'ha de canviar la Constitució no és per modificar aquests aspectes sobre una institució anacrònica i, a més, cara, sinó l'estructura de l'Estat donant contingut, per exemple, al Senat. La Cambra Alta actualment és força prescindible i, com la monarquia, ens costa molts diners. Si tinguéssim un president o presidenta de la República, el naixement del seu vuitè nét no crearia aquesta situació de papanatisme estatal amb uns mitjans de comunicació còmplices. I accepto la meva part de culpabilitat.

Parlant de reines, també m'he trobat que l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, havia anunciat que signaria el decret d'enderocament del Restaurant del Fortí de la Reina. Arribem al final d'una història que ha durat gairebé dues dècades amb un desenllaç previsible per a molts, però il·lògic per la majoria. La Justícia continua sense entendre res més que unes lleis que produeixen aquest tipus de situacions. Com deu estar la demandant, Rosa Elias, a punt de sortir-se amb la seva? Obrirà una ampolla de cava?

Quina lectura política hem de fer del cas Fortí de la Reina? Els culpables d'aquesta situació, els que van atorgar la llicència d'obres i d'activitats, tenen color socialista, però han esta governs amb majoria convergents els que han pilotat el procés judicial, que al final ha acabat amb una clara derrota. L'enderroc costarà una "morterada" a les arques municipals i molts maldecaps als qui havien previst banquets i celebracions en aquest restaurant ja emblemàtic de Tarragona. Assumirà algú responsabilitats polítiques tot i que en auqest país no en tenim massa costum? Seguirem parlant d'aquest tema.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Reiet Salvat, em deixaràs el més Tarragona per acollir la meva boda? És que m'havia de casar al Fortí el 24 de juny i m'he quedat amb un pam de nas. Els del Fortí m'ofereixen casar-me a la Riojana, és l'única cosa que ens han trobat, però ho trob poc adequat. En canvi, entre ordinadors i platós ens sentiríem com a casa. Espero resposta urgent. Gràcies!

Unknown ha dit...

En aquest món cada cosa te un preu, la seguretat també. Per aquest motiu proposo una "Assegurança pel bon govern". El nom del producte evidentment ha de ser en positiu (la mort s'assegura amb assegurances de vida...). Aquest tipus d'assegurança cobriria al poble la mala gestió dels polítics. En aquest cas -Fortí de la reina- la companyia asseguradora hauría de fer-se càrrec de la morterada que haurem de pagar de les nostres butxaques degut a la pèsima gestió municipal que va permetre un restaurant il.legal.

Ah!! I molt bo el comentari de "reineta"... LA RIOJANA... jajajajaj... Proposo -ara que està de moda- fer un curt on una parella celebri un acsament civil en un àrea de servei de l'autopista per a rematar-ho amb un convit a La Riojana, que podría esdevenir el preludi de la ruptura... o no! En tot cas la música que sigui de l'amic "El Fary".

Salut!

sdas ha dit...

És una llàstima que s'hagi d'enderrocar un restaurant tant emblemàtic com aquest, però ara sembla que ja s'han esgotat tots els recursos posibles. Crec que això no beneficia a cap partit, només perjudica a la ciutat encara que fos un restaurant privat, tant pels diners que s'hauran de gastar en la indemnització al propietari com el favor que feia tenir un restaurant d'aquest tipus a la ciutat, molta gent de fora de Tarragona venia aqui a celebrar bodes, comunions etc...

Cèsar Llamborda ha dit...

Un bell restaurant... El més interessant el vigilant nocturn de l'aparcament:

En no conduir un cotxe car et diu que l'aparquis fora, llavors rebentes la roda contra la voravia i l'amic es fa el longuís per no ajudar a canviar la roda. Tot això li va passar a un amic, en dóno fe.

Seria interessant utilitzar l'aparcament per tal d'instal.lar-hi una mostra de la pilonística de la ciutat

Una abraçada

Anònim ha dit...

Ho sento, però les lleis estan per ser respectades. Per què es va cometre una il.legalitat ? Tots passem pel tubo quan demanen fer obres, ens agradi o no. Per què el senyor propietari del restaurant ha de ser més que jo i se li ha de donar una llicència que s'ha demostat il.legal ? A canvi de què se li va donar ?
Recordeu que l'assumpte aquest ha estat vist per cinc tribunals i CAP, és a dir CAP, ha donat la raó a l'Ajuntament en cap de les sentències. La cosa ha d'estar clara per força.
És més, el propietari no ha respectat ni els termes de la llicència atorgada, perquè va obrir finestres, va aixecar alçades (En contra del que deia la Comissió de Patrimoni).
I encara el Fortí de la Reina és un pastiche de dalt a baix, començant pel nom: una falsificació com una casa de pagès. Mireu la història que expliquen a la seva web : fa avergonyir qualsevol historiador mitjanament preparat.

Anònim ha dit...

Llegiu , sisplau, l'article de la Rosa Elias al diari El Punt d'ahir. Més raó que una santa.

Me n'enric de la suposada independència de la societat civil tarragonina ... aquí sempre ha estat fortament subvencionada i no ha estat sinó la "Voz de su amo"

Unknown ha dit...

En el cas del Fortí penso que cal que deixi de ser un espai privat.

No s'hi val a fer el que apunten alguns: Després de "l'enderroc2 convertir-ho en una mena deixalleria, com el sanatori de la sabinosa.

Anònim ha dit...

Coll... ni que fos l´ultim puto restaurant del mon.