Dues històries monàrquiques

Com heu pogut comprovar, he estat uns quants dies desconnectat de l'actualitat i també del bloc. He penjat l'article que he publicat al darrer número del Diari de la Torre sobre l'apassionant política torrenca i res més en sis dies. Aquestes minivacances m'han servit per oxigenar-me i preparar-me per l'esprint de les eleccions municipals, ja sigui a Tarragona o Torredembarra. El meu objectiu era desconnectar però diumenge no vaig poder esquivar el naixement de la segona filla dels prínceps Felip i Letizia.

Com passa de forma cíclica amb els casaments i naixements dins la Família Real, una gran tonteria envaeix els mitjans de comunicació i es converteix en notícia les obvietats més irrellevants, com el que diu -en un tall de veu força inaudible- la infanta Elena sobre la seva neboda, un devassall de tòpics. El país gairebé es paralitza informativament parlant. Paral·lelament, sorgeix el gran debat sobre si s'ha de canviar la llei de successió, ja que si Leonor i Sofia tenen un germanet, tal com els va passar a les seves tietes Elena i Cristina, el rei serà el varó i ella es quedarà amb un pam de nas, és a dir, infantes tota la vida les dues. Sigui quin sigui el destí d'aquestes dues nenes, tenen la vida solucionada i la seva existència serà molt diferent de la resta noies de la seva edat. Així és la monarquia.

Si s'ha de canviar la Constitució no és per modificar aquests aspectes sobre una institució anacrònica i, a més, cara, sinó l'estructura de l'Estat donant contingut, per exemple, al Senat. La Cambra Alta actualment és força prescindible i, com la monarquia, ens costa molts diners. Si tinguéssim un president o presidenta de la República, el naixement del seu vuitè nét no crearia aquesta situació de papanatisme estatal amb uns mitjans de comunicació còmplices. I accepto la meva part de culpabilitat.

Parlant de reines, també m'he trobat que l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, havia anunciat que signaria el decret d'enderocament del Restaurant del Fortí de la Reina. Arribem al final d'una història que ha durat gairebé dues dècades amb un desenllaç previsible per a molts, però il·lògic per la majoria. La Justícia continua sense entendre res més que unes lleis que produeixen aquest tipus de situacions. Com deu estar la demandant, Rosa Elias, a punt de sortir-se amb la seva? Obrirà una ampolla de cava?

Quina lectura política hem de fer del cas Fortí de la Reina? Els culpables d'aquesta situació, els que van atorgar la llicència d'obres i d'activitats, tenen color socialista, però han esta governs amb majoria convergents els que han pilotat el procés judicial, que al final ha acabat amb una clara derrota. L'enderroc costarà una "morterada" a les arques municipals i molts maldecaps als qui havien previst banquets i celebracions en aquest restaurant ja emblemàtic de Tarragona. Assumirà algú responsabilitats polítiques tot i que en auqest país no en tenim massa costum? Seguirem parlant d'aquest tema.