A l’actual Consell d’Administració del Nàstic li podríem discutir moltes coses, però no negarem que han sabut donar a Antoni Pinilla el tracte que és mereix un ídol com ell. Pinilla ha marcat una època, la segona millor de la història grana, en set temporades que ha vestit la samarreta del club tarragoní. El de Badalona es mereix ser director general del Nàstic i el club grana necessita un director general com ell.Pinilla va arribar al Nàstic l’estiu de 2001 procedent del Salamanca amb 30 anys complerts. Havia passat molt temps –una dècada- d’aquella final de la Recopa quan vestit amb la samarreta blaugrana va estar a punt de marcar un gol que hauria canviat el signe de la final contra el Manchester United. Llavors era ‘el rocker’ amb aquell tupé inconfusible i el títol olímpic de Barcelona 92 penjat del coll. Com tants, no va trobar lloc al primer equip del Barça i va haver de buscar-se la vida al Tenerife.
Al Nàstic que s’ha mogut entre la Segona B i Primera i que ha revolucionat la ciutat de Tarragona Pinilla n’ha estat, sens dubte, el jugador més emblemàtic, amb un pes determinant al vestidor. Ha estat un ‘crack’ al terreny de joc però també fora. El badaloní ha combinat grans actuacions amb la samarreta grana amb les classes a la universitat. A la URV ha estudiat Econòmiques. I també –cosa raríssima en els futbolistes- ha participat en actes polítics. Pinilla és un futbolista diferent, que fuig dels tòpics.
Pinilla inicia a partir d’ara una nova etapa, canviant la samarreta per l’americana, el terreny de joc pels despatxos. Ocuparà un càrrec que fins ara no existia però que és molt recomanable per un club que vol ser més gran del que és ara. Té l’autoritat entre els jugadors, els directius i l’afició per desenvolupar amb solvència la seva nova tasca. La decisió del consell grana de confiar en Pinilla transmet noves vibracions del que ha de ser un nou cicle per al Nàstic, un equip que no hauria de patir per mantenir-se com ha passat aquesta temporada. Pinilla segur que seguirà contribuint ara amb un nou paper a fer més gran el Nàstic.
Publicat a TotTarragona el 19 de juny de 2008
6 comentaris:
Jordi, et recordo que no es que estiguès a punt de marcar el gol contra el Manchester a la final, sinó que el va marcar, però li van anul·lar ... fa uns anys tenies millor memòria ...
La pilota va entrar i era gol vàlid. Me'n recordo que em vaig emprenyar molt. I és que podíem fer el triplet (l'Atlético ho va impedir a la Copa). Però tècnicament no va ser gol, tot i ser una injustícia.
Ben anul·lat estava, si no l'haguessin anul"lat potser no haguessim gaudit de Pinilla al Nàstic. I si no vaig errat, ha estudiat relacions laborals, perquè va anar amb mi a classe! Gran Pinilla! Partit d'homenatge ja!
Ei Ramos,
Sempre tan fi. Si tu dius que fa Laborals és que fa Laborals. Alguna assignatura d'Econòmiques fa, però. Això ho tinc confirmat. Algo de números ha de saber per fer de director general!
Hem de quedar algun dia.
Ei company! que gran que és el Pini! només una consideració...va néixer a Badalona, però crec que ell sempre diu que és de Santa Coloma de Gramanet, no? Si futbol es pogués retirar la samarreta, s'ho mereixeria.
Si, aixo que diu l'Octavi es aixi... Com ell va dir-me un dia: "Vaig nèixer a Badalona perquè a Santa Coloma no hi havia hospital". Un crack! I diria que ja ha acabat la carrera de laborals, potser ara fa economiques. I és una llàstima que no es pugui retirar la samarreta. A veure si la propera temporada algú s'atreveix a posar-se el 21.
Publica un comentari a l'entrada