Campo Vidal, reflexions per a l'estiu

L'estiu, i sobretot quan s'està de vacances, és una època ideal per llegir. Al sofà, al costat de l'aire condicionat o el ventilador, a la platja... on sigui. Novel·la, poesia, best-sellers, assajos... Tot s'hi val. Aquests darrers dies he devorat un llibre que no arriba a les 200 pàgines i que és molt recomanable per aquells que estan interessats en el món de la comunicació i sobretot a comunicar millor: ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal?, de Manuel Campo Vidal. El títol no és que m'entusiasmi però el contingut s'ho val.

Campo Vidal parteix d'una premisa bàsica i molt real: en aquest país (entenguem Catalunya i l'Estat espanyol) es comunica molt malament. I ens posa exemples que evidencien que per sota del Pirineu donem molt poca importència a la comunicació i potser seria hora de posar-nos les piles. És un d'aquells llibres que entra bé i analitza casos concrets en els quals podem veure-hi reflectides situacions que hem viscut nosaltres mateixos. També repassa les capacitats comunicatives de polítics, empresaris i professionals. Llegiu-lo.

Campo Vidal és d'aquells periodistes -el recordo presentant telenotícies a mitjan anys vuitanta- que ha sabut reorientar-se cap al món de la comunicació, creant també una productora, Lua Multimedia. Però continua baixant a les trinxeres per presentar programes de TV, inclòs un dels dos darrers debats Zapatero-Rajoy el febrer passat. Quan escolto entrevistes que li fan sempre intento prestar molta atenció. Fa un any i mig, quan estava al Més Tarragona, el vaig poder entrevistar -telefònicament- i no en vaig quedar gens decebut.

El darrer llibre de Campo Vidal té un complement ideal: un altre llibre que vaig llegir fa un parell de mesos, Com parlar bé en públic, de Francesc Puigpelat i Joana Rubio. I és que ens trobem panorames molt terribles en intervencions públiques a causa d'aquesta poca importància que donem a la comunicació, sense que en els estudis primaris, secundaris i superiors es treballi gairebé gens. Ho deixem a la providència, als gens que ens predestinen a fer-ho bé davant d'un auditori, quan amb una base teòrica i pràctica es poden aconseguir nivells més que acceptables. El llibre de Puigpelat i Rubio ens ajuda a superar aquesta manca de preparació acadèmica amb una serie de tècniques, consells i petits secrets. Més que recomanable.