Cròniques de l'altra banda (XXI)

A l'agost el nostre país es paralitza perquè la majoria dels treballadors, empresaris i polítics fan vacances gran part del mes. A la ciutat de Valls encara és més radical aquest ralentiment. Passat Firagost -els primers dimarts i dimecres del mes- molts comerços taquen, les vallenques i vallencs se'n van a estiuejar als masos o a la costa i la ciutat no és que estigui a mig gas sinó a un quart de gas. Després d'un parell de setmanes de vacances, dilluns vaig tornar a la feina i he pogut treballar amb molta tranquilitat en diversos projectes a mig termini.

Dijous, però, ens vam desplaçar al Consell Comarcal de la Conca de Barberà per a signar la constitució del Consorci de Desenvolupament de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Anoia amb l'objectiu de gestionar els ajuts Leader que arriben de la Unió Europea. Són diners que serviran perquè emprenedors d'aquestes comarques tirin endavant els seus projectes empresarials, es construeixin nous equipaments en diversos municipis i es conservi el patrimoni natural de la comarca. Amb els primers ajuts Leader es va fer molta feina del 2004 al 2008. Sempre m'agrada anar al Consell de la Conca perquè la seva seu, el Palau Alenyà, té un encant especial. I els treballadors i treballadores també són bona gent. Els de l'Alt Camp estem destinats a entedre'ns com a veïns i pels projectes en comú que tenim, com la Ruta del Cister i ara el Consorci.

Com he dit abans estic treballant en diversos projectes per als propers mesos. Un és la inauguració de la nova seu del Consell Comarcal, que serà molt més que un canvi de local. Serà una major obertura a la ciutadania gràcies a la millor funcionalitat del nou espai. La sala d'actes no seà només per als plens comarcals que es fan cada dos mesos sinó un punt de trobada entre els polítics i tecnics del Consell amb els ciutadans, per assessorar-los, formar-los, rebre les seves suggerències i queixes. N'anirem parlant.

També he estat el·laborant un manual de crisi per afrontar hipotètiques situacions d'aquest tipus que en un futur (espero que no) poguem patir. Però ja ho diu un gurú de l'altra banda de l'Atlàntic: "Les ornganitzacions es divideixen en dos: les que han patit una crisi i les que la patiran". Quin manual de crisi deu tenir l'empresa que gestiona les centrals nuclears de Vandellòs II i Ascó I i II? Com s'està gestionant la crisi de la candidatura de Tarragona per als Jocs del Mediterrani 2017? Són preguntes que segur que ja fa dies que em faig i que deixo a l'aire.