Ara ha fet un pas més. Zapatero ha incomplert una llei orgànica com l'Estatut, que fixava el 9 d'agost com a data límit perquè hi hagués un acord sobre el finançament de Catalunya. Però el més greu és que Zapatero ens vol fer creure que si que ha fet els deures i ha complert amb la presentació ja fa setmanes d'una proposta que ha estat qualificada per més d'un partit polític català com un insult. Un acord és cosa de dos i no només d'una de les dues parts. Potser que el president espanyol repassi un manual bàsic de política. O potser ens pren per tontos? Per què a més, la vicepresidenta De la Vega renya Montilla pels seus "excessos verbals". Per què et punxin i no et treguin sang.
ZP, Solbes i companyia em recorda aquell alumne que lliura un treball acabat a correcuita conscient que està mal fet però la qüestió és entregar-lo. El problema és que en la història del finançament Zapatero és el professor i els pobres catalanets els alumnes indefensos. Potser que canvíem d'escola?
3 comentaris:
Molt ben dit!
Molt ben dit!
el pelo no, nos quiere simplemente engañar otra de las tantas veces mas.
Publica un comentari a l'entrada