Cròniques de l'altra banda (XXII)

Ha començat la verema. Des del començament de la setmana per les carreteres interiors del Tarragonès i l'Alt Camo, que agafo per anar a treballar a Valls em trobo tractors amb remolcs carregats de raïm que es convertiran en vi. Els pagesos i els qui encara conserven les vinyes de la família ja estan collint les primeres varietats de raïm i per això dijous vam fer una roda de premsa al Consell Comarcal de l'Alt Camp per parla-ne. El conseller d'Agricultura, Anselm Gibert, i la tècnica de la DO Tarragona, Elisa Ribé, van explicar com es presenta aquesta Verema 2008. Es preveu una producció semblant a l'amy passat i amb bona qualitat tots i els problemes que hi ha, com els fongs, els conills o el baix preu del raïm. I la crisi, que també es nota al camp català.

Aquests dies me'n recordo quan era petit i a casa també veremàvem. Ho feiem més tard, passat el 15 de setembre, quan ja havia començat l'escola. Anàvem a la tarda i ajudàvem (o destorvàvem, com el dia que amb un amic vam engegar el tractor i ens vam espantar molt. Teníem nou o deu anys). Després anàvem cap al celler i trinxàvem el raïm per fer el most. El meu pare ens explicaven que quan eren petits el xafaven amb els peus, però als 80 es feia a màquina. Vigileu amb els cups! Allà fermentava el most i es convertia en vi, que venia la meva àvia directament de la bota. Encara recordo aquella olor del celler, de vi i de vinagre (estava en una altra bota més petita). Des dels noarata s'ha acabat veremar a casa.

Aquesta setmana també he visitat dos espais que depenen del Consell Comarcal de l'Alt Camp i que són desconeguts per a molts comarcants. Un és el Centre Metereològic de l'Alt Camp, creat el 1990 i que s'ha anat actualitzant amb les darreres tecnologies gràcies al seu director, Joan Maria Boronat, que s'hi dedica dessinteressadament perquè ho viu. Es notava quan ens explicava el funcionament dels diferents aparells. A nivell de consells comarcals, és un dels millors de Catalunya. Entreu al web i ho comprovareu. Fins i tot hi ha un detector de meteorits.

Divendres vaig anar a l'Arxiu Comarcal, situat als baixos de la Casa de Cultura de Valls. L'arxivera, l'Elisabet, em va ensenyar les instal·lacions i el funcionament de l'arxiu, que conté documentació de 17 municipis de la comarca. Vaig poder veure-hi actes notarials del segle XV. Des del desembre s'està arxivant la documentació del Consell. Una feinada, però és necessària per a un millor funcionament de l'ens. Com no sóc historiador em va sorprendre força veure aquelles prestatgeries molt més altes que jo que acumulen centenars de milers de documents. Em va recordar alguna d'aquelles pel·lícules, no sé si massa bona, en què els protagonistes busquen un document vital per al futur de la humanitat mentre els persegueix un dolent molt dolent. Afortunadament aquell dia no em calia buscar res.