divendres, de setembre 05, 2008

Tarragona 2017, a l'UVI


El que està passant amb la candidatura de Tarragona 2017 és la demostració del que no hauria de succeir mai en una societat moderna: les persones passen per davant dels projectes. Que Tarragona organitzi uns Jocs del Mediterrani és una oportunitat per a tota la ciutat i en concret pel món de l’esport, siguin de dretes, d’esquerres, socialistes, catalanistes, espanyolistes o neoliberals. Hi un mínim comú denominador: la ciutat de Tarragona com a capital esportiva mediterrània durant un parell de setmanes.

Els Jocs del Mediterrani no són uns Jocs Olímpics però ajudarien a la ciutat a fer salt qualitatiu necessari en matèria esportiva, on encara hi ha incomprensiblement molts dèficits. Semblava que ens trobàvem en el bon camí, però el que a algú li podia semblar fa unes setmanes una serp d’estiu s’ha convertit en una boa constrictor que està ofegant la il·lusió de Tarragona 2017.

S’han fet coses malament. En projectes com una candidatura a uns Jocs del Mediterrani cal que la dona del Cèsar a més de ser honrada ho sembli. I ara per ara hi ha molta gent que no veu aquesta dona del Cèsar massa honrada. Tarragona 2017s’ha convertit en l’escenari de la primera gran batalla política de l’Era Ballesteros, cada cop més cruenta. Cada dia tenim un nou capítol d’una espiral que sembla no tenir fi, amb acusacions de greus irregularitats per una banda i de deslleialtat per l’altra. La documentació des del govern no arriba -tant els costa facilitar-la?!- i alimenten les sospites d’irregularitats. L’oposició vol fer intervenir fins i tot el Síndic de Greuges.

Si jo formés part d’una candidatura rival de Tarragona 2017 tindria les mans enceses de tan de fregar-me-les obsevant amb delit com un contrincant en aquesta carrera s’enfonsa sense remei. El malalt fa molt mala pinta i ha arribat el moment dels tractaments radicals. Ha arribat el moment de què la il·lusió col·lectiva passi per davant de les persones. Si a alguns no els agrada el terme dimissions deixe’m-ho com a sacrifici de peons, que és més esportiu. Però si es vol continuar aspirant que Tarragona 2017 no es converteixi en una utopia cal un cop de timó de veritat. Primer, Tarragona!

Publicat a TotTarragona el 5 de setembre

6 comentaris:

La casa de Pinel ha dit...

esta en la uvi por culpa de algunos que pretenden lo que no deben, aprobechando el tema

Mar Roca i Sol ha dit...

Bones
davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre les nostres blogs pengem l'Estelada. En el fons són les nostres cases virtuals. Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut

Maribel ha dit...

Jordi,
Ja em pots disculpar, no sé com però no m'havia donat que el teu bloc no n'estava linkat en el TT, m’ho podies haver dit.
Lapsus total, ja està solucionat.

Cordialment.

Salvador Guinart ha dit...

Discrepo del teu comentari i em sap greu. Ni estem a l'UVI, ni tocats de mort ni res de res. Tot el contrari; estem millor que mai. Ara la voràgine baixarà una mica, segurament, i quan em vingui de gust, faré un post al meu bloc de totes les "perles" tant polítiques com periodístiques que he hagut de sentir aquests dies. Hi ha polítics i periodistes que des d'un bon començament ja em van dir que això dels jocs era una capullada, i - sobretot un periodista - es fa enfotre i va dir que faria tot el possible per enfonsar això. Hi ha molta misèria Jordi... Si vols un dia quedem i t'ho explico tot. No voldria que fóssis un més, de l'anguniosa trole que corre per internet. Jo et tinc en molt bon concepte.
Salutacions!

jordi salvat ha dit...

Salvi,

Recordo quan ja fa més de mig any em vau venir a veure el Pere Valls, el Mario Rigau i tu a la redaccó de l'Aquí i vam parlar molta estona de la candidatura. Vaig veure que el projecte era seriós i amb possibilitats d'arribar a ser una realitat. He anat seguint com anava tot i des de fa unes setmanes la cosa s'ha torçat. I no m'ho pots negar. La picabaralla política conseqüència d'unes "irregularitats" fan mal a la candidatura. Ja saps com són els comitès olímpics i organismes d'aquest tipus.

Crec que la candidatura està a l'UVI però no morta. Encara es pot reaccionar però l'espiral actual és molt negativa. Que hi ha molta misèria? N'hi ha molta. Tens raó. I enveja.

Salvi, quan vulguis fem un cafè i parlem amb tranquilitat.

Maribel, no passa res amb o del link. Ni m'havia fixat. Tot OK.

Des de Valls amb Amor ha dit...

Jordi, en aquest tema els interessos partidistes estan jugant molt brut, de forma absolutament ferotge i fruit de l'enveja i del ressentiment.

No és la 1ª vegada que passa amb els jocs mediterranis: a Almeria van haver-hi autèntiques punyalades, i a Pescara els van estar a punt de prendre l'organització del jocs una vegada concedits com a conseqüència de les fortes picabaralles polítiques i acusacions creuades.

Tens raó, Tarragona ha de ser el primer. I això només s'aconseguirà si la gent no es comporta com a exaltats que aprofiten qualsevol anècdota per a publicar articles d'irregularitats quan no s'ha demostrat res de res.

Tant de bo que tot pari a temps i aconseguim els Jocs. Sinó, Ballesteros passarà a la història com "el que va poder ser i no va ser", i Aregio com "el que no va deixar que fos".

Salutacions i, amb carinyo, que corri l'aire amb els de TT. Tú vals més...