Tres eleccions

Aquest dijous tres partits diferents celebraven eleccions internes a les comarques tarragonines, amb un punt en comú -en totes hi havia dues candiatures- però els resultats han estat molt dispars. Els comicis més ajustats han estat els d'Esquerra Republicana al Camp de Tarragona, amb una victòria ajustadíssima d'Albert Pereira (195 vots) per davant d'Adam Manyé (183). Llegeixo que Manyé era el candidat de Carod i Benach, de l'anoment Clan de l'Avellana, mentre Pereira representava els sectors crítics. El seguidors de Puigcercós, molt minoritaris al Camp de Tarragona, han decantat la balança a favor de Pereira (en la imatge), exalcalde de la Secuita, que ara haurà de gestionar aquest marge tan mínim. Fent una volta per diaris i publicacions electròniques he pogut veure molta mala llet a l'hora de comentar la notícia per part d'alguns internautes. Està clar que la guerra interna a ERC acaba de començar i Tarragona ha estat una batalla. És la segona volta després del Congrés Nacional, guanyat pel tàndem Puigcercós-Ridao.

També Unió Democràtica escollia el seu president al Camp de Tarragona. El triomf del regidor valenc Martí Barberà sobre l'alcalde de les Borges del Camp, Joaquim Calatayud ha estat més àmplia (270 a 204). El Martí el conec personalment i me n'alegro per ell i segur que desenvoluparà bé aquest nou càrrec, sense descuidar la seva feina a Valls i al Consell Comarcal de l'Alt Camp. I un record per a Albert Vallvé, que deixa el càrrec després de sis anys, amb el qual he convertit converses i tertúlies enriquidores. Vallvé és un d'aquells polítics "simpaticots" i que té un carisma especialtot i que no estiguis d'acord amb ell en moltes coses. També rebi un cop simbòlic a l'espatlla en Lluís Aragonès, que fins ara era president d'ERC al Camp de Tarragona i també senador durant quatre anys. Haver quedat fora del Congrés ha d'haver estat un cop dur. Després de la feina feta -els que vam seguir la darrera campanya ho sabem- no s'ho mereix.

I ens queda unes eleccions que són les eleccions al comitè local de Convergència Democràtica a Reus, amb una golejada del candidat que es presentava a la reelecció, Màrius Pàmies, sobre l'aspirant, Albert Pujol Bajador: 146 a 32. L'enfrontament ha estat dur i ha deixat una agror que costarà de païr. Surt reforçat el cap de llista de les darreres eleccions reusenques, Carles Pellicer, alineat amb Pàmies, mentre que el número dos convergent, Fèlix Oliva, que apostava per Pujol Bajador, rep un revés.

Son lliçons de democràcia interna que hem rebut aquest dijous. A mi m'agraden aquest tipus de processos que les eleccions "a la búlgara", amb un candidat únic, que sovint porta dècades ocupant el lloc, o amb un aspirat testimonial que fa el paperot. Prefereixo el debat intern, encara que sovint pugi una mica massa de to. I és que els partits han de ser el primer exemple de democràcia. O no?