dijous, de febrer 12, 2009

Deu anys de la mort de Carles Sabater

Avui després de dinar, el programa de TV3 'El Club' tractava un d'aquells temes que et fa retrocedir en el temps i adonar-te que els anys passen més ràpid del que voldries: els deu anys de la mort de Carles Sabater, cantant de Sau. El 12 de febrer de 1999 queda ja lluny. Recordo que era un dissabte al matí i que havia anat a ajudar mon pare al troç i que ell em va dir que s'havia mort un cantant jove català famós. Vaig posar la ràdio i vaig comprovar que era Carles Sabater, de 36 anys. El sotrac i la incredulitat van donar pas a la confirmació de la brutal notícia.

Sau va ser un dels pals de paller del rock català de finals dels 80 i 90 que a la meva generació ens ha marcat l'adolescència i la primera joventut. De Sau em sembla que només vaig anar a un concert l'hivern de 1990 o 1991 al Casal Municipal de Torredembarra i que vaig disfrutar molt amb 13 anys acabats de fer. Recordo cantar a ple pulmó "Vull quatre barres...". La nostra colla érem més de Sopa de Cabra, dels Pets o Sangtraït però Sau també ens agradava. 'Boig per tú' ha esdevingut un himne que ha sonat en moltes festes i fins i tot bodes posteriors. 'No he nascut per militar' era un himne. Recordo també el videoclip d´'És inúltil continuar' que el repetien i repetien al 33. O el 'Tren de mitjanit', 'Vull quatre barres'...

Mirant pel retrovisor arribes a la conclusió que la desaparició de Carles Sabater va ser potser la fi d'aquella primera edat d'or del rock en català. Ja havien passat gairebé vuit anys del mític macroconcert del Sant Jordi i grups com Els Pets -que ha havien editat el 'Bon dia'-, Sopa de Cabra -retornat al català després del fracàs cantat en castellà- o Sau havien arribat a una certa maduresa -per altres decadència o acomodament- mentre grups com Gossos o els més exprimentats Lax'n Busto apretaven fort. Sabater anava una mica més enllà gràcies a ser polifacètic, un actor de teatre i televisió força notable. A més, representava el paper del "guapo" d'un rock en català ple de melenuts i desmanegats. Avui és d'aquells dies per recordar Carles Sabater, Sau i aquells "meravellosos anys" donant barra lliure a la nostàlgia.

5 comentaris:

Oscar Ramírez ha dit...

Aquella època del rock català a l'alça va ser molt bona. Hi havia un sentiment de país, basat en la vesant cultural, molt important. La pèrdua del Carles va ser molt important per l'edat que tenia, per com va morir i sobretot perquè el Carles era un emblema de la generació. Al Pep Sala no el suporto pel seu tarannà i la seva cara fosca que poca gent coneix però cal reconeixer que, juntament amb el Carles, van crear un gran producte i el van saber vendre.

jordi salvat ha dit...

Òscar,

L'època del rock català va ser brutal. A mi em va agafar en plena adolescència i la tinc molt mitificada. Amb el desè aniversari de la mort del Carles Sabater m'han vingut molts records d'aquella època. De Sau, de Sopa, dels Pets, de Sangtraït, Lax... de concerts, estelades, suor i olor a porros... una atmòsfera màgica. Va ser una generació irrepetible. Hi ha propostes actuals molt interessants com Antònia Font, però són diferents. Els Pets aguanten però han evolucionat.

Sempre ens queden els dscos i el youtube per recuperar aquella epoca.

La casa de Pinel ha dit...

yo recuerdo al carlos en las 8 horas de roc and reus cuando yo tenia 20, aquella noche fue unas de las mejores de mi vida, escuchando a sau en la murga canviaron muchas cosas para mi, para mi entorno y mi vida.
un saludo amigos.

Octavi ha dit...

Carles Sabater va ser un mite. Jo també era més de Sopa de Cabra, però himnes com Boig per Tu perduraran per tota la vida. Que gran que era Sau!!!

amgapc23 ha dit...

Carles sempre et recordarem!
boig per tu.