Israel després de les eleccions: panorama complicat

Israel acaba de celebrar eleccions legislatives i en aquest moment estan obertes negociacions per a la formació d'un nou govern. He intentat seguir aquests comicis i aprofundir una mica més en la democràcia israeliana. Aquest país és l'únic de la regió plena de dictadures i monarquies de tot tipus que té una democràcia assimilable a les occidentals amb una característica molt destacable: la proporcionalitat absoluta en una única circumscripció electoral de 120 escons. Si a l'Estat espanyol hi hagués un sistema com l'israelià, Izquierda Unida comptaria amb gairebé una trentena de diputats.

Però aquesta proporcionalitat és una arma de doble tall, ja que el partit guanyador de les eleccions, el centrista Kadima, ha obtingut 29 escons, sense arribar ni a una quarta part de la cambra, mentre que el segon ha estat el Likud, amb només un representant menys. Ho tindrà molt difícil la candidata del Kadima, Zipi Livni, per ser primera ministra, tot i la remuntada de darrera hora desprées d'anar per darrera en les enquestes. Seria la segona dona que arriba a aquest càrrec a Israel després de Golda Meir els anys setanta, un fet que ens costa de trobar als països europeus més avançats. El líder del Likud, Benjamin Netanyahu, intentarà -té molts números- aglutinar altres partits encara més a la dreta que ell i tornar a ser primer ministre. Ja ho va ser entre els anys 1996 i 1999.

En aquest trecaclosques israelià hi trobem uns ultranacionalistes laics (Yisrael Beiteinu) com a tercera força superant els laboristes, que van estar al govern els primers 29 anys d'existència d'Israel i ara tenen només una desena part dels escons de la Knesset (cambra legislativa israeliana) tot i estar encapçalats per un general condecoradíssim, Ehud Barak, i que ja va ser primer ministre (1999-2001). Trobarem altres forces en el fragmentat arc parlamentari israelià, des d'ultraortodoxos religiosos (Shas), altres partits d'esquerra o formacions àrabs. Les negociacions a múltiples bandes poden deparar sorpreses.

Israel és una democràcia envoltada de règims dictatorials o amb limitacions democràtiques evidents. El viratge a la dreta en aquestes eleccions és una altra evidència. La necessitat d'una major seguretat ha passat per davant de qualsevol altra punt de l'agenda política israelinana. Sigui Livni o Netanyahu el proper primer ministre ho tindrà molt difícil per mantenir l'equilibri en un govern que com a mínim tindrà tres partits diferents. Esperem que Israel no es tanqui en banda i vegi la necessitat d'una sortida negociada a aquest etern conflicte que sembla més encallat que mai.