Aquesta setmana passada hem sabut que el Govern de la Generalitat vol que el curs escolar comenci el 7 de setembre, una setmana abans que fins ara. Les actuals vacances escolars de gairebé tres mesos estan pensades per a la societat catalana de fa 25 anys, però no per la del segle XXI. Llavors la inmensa majoria de mares no estaven en el mercat laboral i no es produïen els drames actuals, quan gairebé un dels sous de la parella –si tenen sort de no estar a l’atur- se’n va en casals d’estiu, activitats esportives, cangurs… excepte que els avis puguin ocupar-se dels néts. I és que la majoria de treballadors i treballadores poden gaudir com màxim d’un mes de vacances a l’estiu i gairebé sempre és l’agost. Durant aquest mes ja sabem que el país es paralitza.La iniciativa de departament encapçalat per Ernest Maragall va pel bon camí per alleugerir els problemes per compatibilitzar la vida laboral i la familiar, però queden incògnites obertes. Per compensar aquest inici de curs més matiner es proposa una setmana de vacances escolars el mes de febrer. Que faran els soferts pares si les empreses van a la seva i no es donen facilitats per agafar vacances en aquella època? Ens tornarem a trobar amb el mateix problema que el setembre Com sempre, es van llençant globus sonda aïllats i no s’aborda un debat a fons i integral sobre la conciliació de la vida laboral i familiar, que més enllà de les administracions públiques és gairebé ciencia-ficció.
Les vacances escolars haurien d’estar més repartides durant l’any i també s’hauria de debatre si s’ha de fer classe només pel matí. Tot això ja està inventat. Només cal anar a l’Europa més avançada, aprendre i fer un gran pacte de l’Educació amb tots els agents implicats: mestres, mares i pares, polítics i empreses.
Publicat al diari Aquí el 9 de febrer de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada