
Que va passar exactament el 23-F, més enllà de l’assalt al Congrés, els tancs circulant per València i l’ocupació de Televisió Espanyola? No ens han explicat 28 anys després qui era el famós ‘Elefante Blanco’ que esperaven al Congrés. Si que és acceptada en aquesta versió oficial de l’últim cop d’estat que ha patit l’Estat espanyol una llista d’un govern d’unitat amb el general Armada com a president, Felipe González de vicepresident i ministres comunistes. Ens trobem davant d’un gran bunyol, als quals ja estem acostumats en aquestes terres, o d’una estratègia perfectament planificada amb algun convidat de pedra que es creia protagonista? Recordem que a partir d’aquella data es va frenar el procés autonòmic i es va començar a repartir el cafè per a tots, tan amargant per les catalanes i catalans. I els suposats responsables del cop d’Estat que van ser condemnats a presó a finals del vuitanta ja estaven al carrer.
Publica al diari Aquí el 23 de febrer de 2009
3 comentaris:
suposo que mai sabre la veritat del tot
yo estuve en el 89 custodiando en el castillo de figueres al tejero, vivia como un rey el tio, incluso tenia a la familia por halli muchos dias, no sabemos mas que lo que nos quieren contar.
un saludo
Fa goig llegir el teu article entre tanta crònica oficial farcida de tòpics i sense ni un bri d'investigació real.
Que el cop fracasses és el primer tòpic (la LOAPA, la LOFCA i el final del grup propi del PSC a Madrid així ho confirmen). Que el cop fos purament militar és el segon tòpic d'aquesta història amagada.
I no, mai no en sabrem la veritat!
Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada